Delgado aposta per castigar l’apologia del franquisme en el Codi Penal

La ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, testimoni privilegiat de l’exhumació de Franciso Franco, aposta per reformar el Codi Penal per castigar l’apologia del franquisme, després de superar-se l’"anomalia democràtica" que suposava mantenir el dictador en un mausoleu públic al costat de les seues víctimes.

En una entrevista amb Efe després d’exercir com notària gran del Regne durant l’exhumació a la Vall dels Caídos, Delgado manté la reserva respecte al que va presenciar i va escoltar a la basílica, però té clar que l’acte de dijous "situa Espanya en una posició molt homologable a la resta del món, d’Europa, on no s’han permès aquests mausoleus d’enaltiment i exaltació" de les dictadures.

No obstant això, mentre que en països com Alemanya, Itàlia o França l’exaltació del nazisme o el feixisme té resposta penal, el Codi Penal espanyol se cenyeix al delicte d’odi, que requereix una incitació a la violència i obliga a buscar un equilibri que garanteixi el dret a la llibertat d’expressió.

"Jo sí que crec que seria bo una reforma del Codi Penal", afirma després que desenes de nostàlgics del franquisme es concentressin dijous al costat del cementiri de Mingorrubio-El Pardo, on va ser enterrat el dictador, per acomiadar-lo amb el braç en alt i vives al cabdill.

Existia ja, destaca, un projecte de modificació de la Llei de Memòria Històrica en el que s’incloïen sancions per a determinats comportaments i actituds, encara que amb la dissolució de les Corts no s’ha pogut seguir endavant amb la seua tramitació.

Es van reformar només un parell d’articles per facilitar l’exhumació del dictador, una promesa complerta dijous. Ella, recalca, no va participar com a representant del Govern, sinó com a notària, per donar fe i deixar constància en una acta de tots els passos en una jornada històrica.

"Vaig fer aquesta funció amb serietat, que jo crec que és l’actitud que ha de tenir algú que és ni més ni menys que un observador, un fedatari públic," assegura Delgado recordant el silenci que va regnar a l’helicòpter que va traslladar el fèretre a Mingorrubio, en el qual van viatjar ella i el nét gran del dictador, Francis Franco.

Al Valle de los Caídos segueixen sepultades més de 33.000 víctimes de la Guerra Civil -d’ambdós bàndols- i algunes de les famílies tenen ja reconegut el dret a exhumar les seues restes, encara que els processos s’allarguen.

Delgado recorda que es tracta de casos complexos per la situació en la qual es troben les restes i les dificultats de la seua extracció i aposta per seguir protocols científics "el més rigorosos possibles", però ratifica el seu compromís de facilitar-los i liderar des de l’Estat aquests processos perquè les famílies puguin enterrar dignament als seus éssers estimats.

També està enterrat al Valle el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. "És una víctima de la guerra, això és inqüestionable, el que potser sigui més qüestionable és que estigui en una posició preeminent. És una víctima i és una víctima més i hauria de ser al mateix nivell que altres víctimes", subratlla Delgado.

Al seu parer, ha que reflexionar sobre l’actual estatut jurídic del Valle de los Caídos, La Fundació de la qual depèn de Patrimoni Nacional, i potser caldria modificar la titularitat", també per analitzar l’enfocament que es vol donar un lloc que fins ara havia estat símbol de la dictadura.

"Cal fer-ho i fer-ho bé, amb tranquil·litat, sense precipitació, amb participació de les víctimes, que han de tenir un espai privilegiat d’opinió," afegeix.

La ministra és especialment prudent en referir-se a la sentència del "procés" i al futur penitenciari dels condemnats. El més destacable, afirma, és que "ha funcionat l’Estat de dret" i s’ha comprovat que el sistema judicial funciona, que té garanties i que a més és transparent, amb igualtat d’armes en les acusacions i les defenses.

Li van ploure crítiques per la decisió de l’Advocacia d’Estat d’acusar per sedició i no per rebel·lió, com va fer la Fiscalia. Ara, una vegada que el Suprem ha recolzat les seues tesis en la sentència, es limita a comentar: "L’Advocacia de l’Estat ho va fer molt bé, va utilitzar tots els mitjans probatoris i va convèncer el tribunal".

Sobre la possibilitat que els empresonats rebin aviat beneficis penitenciaris amb l’aval dels serveis penitenciaris de la Generalitat, rebutja fer "pronòstics o ficcions" i lamenta que s’intenti "jugar" amb aquesta qüestió en període preelectoral.

"Vull ser molt rigorosa, tenim una llei, un reglament que desplega la llei, tenim una aplicació d’aquestes normes per part de l’administració penitenciària i després existeixen els òrgans de control d’aquestes decisions. Aquest és el sistema", resumeix.

Al bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial, que s’atansa a l’any de retard, se sumarà a començaments de novembre el d’un terç dels magistrats del Constitucional, entre ells el seu president i la seua vicepresidenta, just quan pot veure’s obligat a prendre decisions clavi sobre Catalunya.

"No tinc el menor dubte de què encara estant en tràmit de renovació vagi a funcionar bé o estigui funcionant bé", afirma Delgado, que admet tanmateix que el desitjable és renovar en termini i reconeix que a ningú no li agrada estar en funcions.

"Com abans tinguem aquesta estabilitat i aquestes majories necessàries, abans garantim aquesta renovació en temps de les nostres institucions, però estem com estem i això és el que hi ha".

"No podem fer un pas enrere", recalca la responsable de Justícia davant de la "irresponsabilitat" que hi hagi partits com Vox que neguin l’existència de la violència de gènere, qüestionin les denúncies o dubtin dels procediments judicials, ja que la conscienciació "és el primer pas per lluitar contra aquesta xacra, contra el terrorisme masclista".

Confia que aquest missatge no cali en la societat, però crida a "la responsabilitat d’Estat" de tots els polítics per treballar per un consens que fins ara estava per sobre de sigles partidistes. I llança un missatge directe al PP i a Ciutadans: "algú que per governar dóna la mà a d’altres ha de saber qui li està subjectant", "no tot val a l’hora de governar".