Formacions independentistes de tot l’Estat firmen un acord per l’autodeterminació

Una desena de formacions sobiranistes de Catalunya, Euskadi, Galícia, País Valencià i les Balears van subscriure ahir un manifest que advoca per “la necessitat d’assolir un acord polític” a nivell estatal que reconegui el dret a l’autodeterminació i permeti la sortida en llibertat dels presos independentistes, així com el retorn dels líders polítics a l’exili.

L’acte, que va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona i va comptar amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va reunir representants del PDeCAT i JxCat, ERC, Demòcrates, la CUP, la Crida Nacional per la República, EH Bildu, BNG, Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Valenciana. El text també urgeix la comunitat internacional a intervenir per “possibilitar, donar suport i promoure solucions” al conflicte entre Catalunya i l’Estat. De la mateixa manera, denuncia que l’Estat espanyol no ha assolit la democràcia plena a causa de la “resistència de les velles estructures del règim anterior” i lamenta els “últims retrocessos” en matèria de drets. “En aquesta declaració que avui firmem denunciem els retrocessos democràtics de l’Estat i la sentència contra els presos i les preses polítics”, va manifestar Aragonès.

El president del Suprem creu que “molt poca gent” de la que protesta ha arribat a llegir la sentència

Els grans absents en aquest manifest, que ha estat batejat amb el nom de Declaració de la Llotja de Mar, van ser el PNB i Compromís.

En aquest sentit, fonts de la formació liderada per Andoni Ortuzar van explicar que el text és inoportú i li falta “esperit constructiu”. Tot i així, es van mostrar disposades a treballar “en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords, en documents i iniciatives” per renovar la Declaració de Barcelona del 1998, que es va firmar en defensa dels “drets nacionals” de Catalunya, Euskadi i Galícia davant les polítiques del Govern de José María Aznar. Per la seua banda, la dirigent de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va manifestar que el conflicte “ja dura massa” i va advocar per construir un “marc de serenitat”.

Arran d’aquest fet, Mónica Oltra, que lidera Iniciativa del Poble Valencià, una de les formacions que integren Compromís, va desautoritzar fa uns dies un document aprovat pel Consell Nacional del Bloc Nacionalista Valencià, que és la formació majoritària dins de la coalició, en el qual s’exigia “l’amnistia dels presos i preses polítics condemnats per organitzar un referèndum com a pas cap a una solució democràtica per a Catalunya”.

Així mateix, aquest document, que també demana una “mediació internacional”, assenyala que davant de la “reiterada negativa de l’Estat a afrontar el conflicte per la via política, l’única eina que queda per avançar cap a la solució és la mobilització permanent fonamentada en la desobediència civil, que per definició no és violenta”.

madrid

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va qualificar ahir de “rabieta” la reacció dels independentistes a la sentència contra la cúpula del procés per l’1-O. En aquest sentit, va afirmar que “molt poques persones” de les que van sortir al carrer a protestar contra la sentència havien llegit abans la resolució. Lesmes, que va qualificar de “violenta” la rèplica sobiranista, va posar en relleu l’“exercici de racionalitat i l’anàlisi exhaustiva” efectuada pel tribunal de l’1-O a la sentència. “En fi, estaven protestant amb una cosa que desconeixen absolutament”, va concloure.

D’altra banda, va dir que té “la impressió” que els independentistes van intentar subvertir l’ordre constitucional la tardor de fa dos anys, amb el referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència.

“La meua impressió d’aleshores és que estaven intentant subvertir l’ordre constitucional. Aquesta és la impressió que teníem molts en aquell moment”, va raonar, malgrat que els líders independentistes han acabat sent condemnats per sedició, que és un delicte contra l’ordre públic, i no per rebel·lió, que és un delicte contra la Constitució, d’acord amb el Codi Penal.

Malgrat tot, Lesmes va concloure que, després del judici, ha quedat provat que els independentistes “no tenien el propòsit” d’aconseguir la independència “perquè no podien materialitzar-la”.

Un manifest de la societat civil advoca per amnistia i votarPel futur. Aquest és el nom d’un manifest que ha sorgit a través d’una pàgina web i impulsat per persones vinculades a cap entitat que advoca per “l’amnistia, el diàleg i l’autodeterminació” com a claus per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya.