Un milió de xilens obliguen Piñera a remodelar el Govern

Més d’un milió de persones van sortir divendres passat als carrers de forma pacífica i espontània a la plaça Itàlia de Santiago de Xile, després d’una setmana de protestes violentes contra el Govern de Sebastián Piñera. La manifestació, la més gran des del restabliment de la democràcia després de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), va provocar que el president demanés ahir a tots els seus ministres que posin els seus càrrecs a disposició per formar un nou executiu.

“La marxa que tots vam veure va ser alegre i pacífica, i obre grans camins de futur i d’esperança”, va dir Piñera, que va proposar una millora a les pensions, un ingrés més elevat dels treballadors, preus estables de serveis com l’electricitat i l’aigua, un abaratiment del preu dels medicaments i una reducció de les dietes dels parlamentaris i els sous més alts de l’Administració Pública. Així mateix, va anunciar que a partir d’avui ja no regirà l’estat d’emergència per “recuperar el camí de la normalització institucional”.

Les protestes van esclatar la setmana passada per la quarta pujada del preu del bitllet de metro en pocs mesos, però ràpidament van créixer fins a denunciar la desigualtat social. Almenys 19 persones han mort, 997 han resultat ferides i s’han detingut 3.162 persones. S’han emprès un total de vuitanta accions judicials, de les quals quinze constitueixen querelles per violència sexual.

L’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) ha rebut denúncies sobre tortures, vexacions i altres abusos i l’oficina de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, l’expresidenta xilena Michelle Bachelet, va anunciar que enviarà dos observadors al país per investigar aquests fets.