CORRUPCIÓ INVESTIGACIÓ
Catalá va pagar la defensa de diversos acusats de Gürtel
Segons un informe, malgrat que no tenien dret d’assistència gratuïta || Fiscalia demana investigar l’exalcaldessa de Cadis
El ministeri de Justícia va pagar durant l’etapa de Rafael Catalá (PP) als advocats d’ofici designats per a diversos acusats de la trama Gürtel que no tenien reconegut el dret a assistència jurídica gratuïta, entre els quals Francisco Correa i diverses empreses implicades en la xarxa de corrupció que va niar en la formació conservadora, segons va publicar ahir El País.
D’acord amb la relació de despeses, Justícia va abonar en l’etapa de Catalá prop de 800.000 euros a advocats d’ofici d’acusats com Correa; l’exalcalde popular de Majadahonda Guillermo Ortega; i, almenys, onze societats limitades implicades en una de les trames de corrupció més grans del país, la xarxa d’empreses de la qual es va lucrar amb el PP estatal durant l’aznarisme.
El ministeri de Justícia ha obert una investigació sobre els pagaments a advocats
Aquests imports es van desemborsar mitjançant mecanismes d’assistència jurídica gratuïta, malgrat que legalment no tenien reconegut el dret, reservat als que acrediten que no compten amb mitjans materials per costejar-se una defensa.
Segons el rotatiu, l’Advocacia de l’Estat va emetre el mes d’abril un informe en el qual alertava que “no tindria justificació” legal una assistència jurídica gratuïta com l’atorgada en època del PP a empreses de la Gürtel per a la seua defensa al judici.
El ministeri de Justícia ha obert una investigació per aclarir els pagaments en l’anterior etapa als advocats d’ofici d’implicats en la xarxa de corrupció, que va acabar amb la condemna del mateix PP. Per la seua banda, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat a la Sala II (Penal) que reobri la investigació contra l’exalcaldessa de Jerez de la Frontera María José García Pelayo, cap de llista del PP per Cadis per a les eleccions d’aquest diumenge, pels contractes que va subscriure l’ajuntament amb la trama Gürtel. El Suprem, malgrat reconèixer que hi havia “dades aclaparadores” d’irregularitats en l’adjudicació de contractes a Jerez de la Frontera, va acordar el 2016 arxivar la causa a l’entendre que ella no necessàriament havia de saber el que estava signant.