El Regne Unit rebutja tramitar l'euroordre contra Ponsatí al veure-la "desproporcionada"

El Regne Unit ha rebutjat tramitar l’euroordre contra Clara Ponsatí perquè la considera “desproporcionada” d’acord amb la legislació del país. En una notificació al ministeri de l’Interior, l’oficina britànica encarregada de processar les euroordres afirma que l’ha revisat un advocat especialitzat però que no ha estat certificada i que per tant, el país “no prendrà cap altra mesura” per detenir Ponsatí. Amb tot, el Regne Unit obre la porta a reconsiderar la decisió si Espanya envia “informació sobre l’historial delictiu previ de la persona o qualsevol altra informació relativa a la gravetat de la infracció”. En aquesta situació, les autoritats britàniques competents tornaran a “avaluar” la seua “decisió de no certificar l’euroordre”.

Fonts del Tribunal Suprem van afirmar que l’euroordre encara pot tenir recorregut, ja que malgrat la negativa de tramitar-la de les autoritats policials del Regne Unit, encara l’ha de valorar l’autoritat judicial del país, que és l’òrgan “competent per analitzar i valorar si procedeix l’entrega d’aquesta persona”. El magistrat Pablo Llarena va remetre l’euroordre tant a la justícia escocesa com a l’oficina Sirene, que és un mecanisme de coordinació policial entre països de l’espai Schengen.

El sindicat denuncia un gag sobre els Mossos al ‘Polònia’ que utilitzava una cançó dels Manel

Per la seua banda, l’advocat de Ponsatí va dir que “hem guanyat una batalla però no la guerra”, i el president, Quim Torra, va considerar “colossal” el “ridícul internacional d’Espanya i la justícia espanyola”.

D’altra banda, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig defensen que ara tenen proves “més contundents” perquè la justícia belga tombi la nova euroordre contra ells. Són “optimistes” respecte a la possibilitat que la justícia belga tombi l’euroordre. “La nostra defensa ja era molt sòlida, però ara ho és encara més”, va subratllar ahir Comín.

Per la seua part, l’exconsellera d’Agricultura lleidatana Meritxell Serret, l’única contra la qual de moment no s’ha emès una nova euroordre, no descarta que sigui reclamada en el futur i queda a l’espera que es “concreti” la seua situació jurídica.

La Fiscalia de Barcelona investigarà la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, arran de la denúncia que Societat Civil Catalana (SCC) va presentar contra ella per afirmar que els disturbis de les mobilitzacions contra la sentència del procés “fan visible el conflicte” català al món. SCC acusa Paluzie dels delictes d’incitació a l’odi i apologia de la violència. De moment, les diligències de la Fiscalia no s’han incoat per cap delicte concret, ja que el Ministeri Públic vol examinar primer les declaracions de la líder de l’ANC per determinar si poden constituir algun il·lícit penal. L’ANC, per la seua banda, diu que no ha rebut cap notificació.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va reafirmar ahir en la no-violència i en la “lluita per la independència de Catalunya a través de mitjans democràtics” i va defensar la llibertat d’expressió i la lliure anàlisi de la realitat, en un comunicat.

Alhora, la Fiscalia de Barcelona investiga un gag del programa de TV3 Polònia que va caricaturitzar agents policials, després de rebre un escrit de denúncia presentat per Csif. En el seu escrit, Csif va denunciar el gag de Polònia del 24 d’octubre en el qual “el grup Manel interpreta una cançó i un ball titulat Poli Band”. I també hi va incloure el gag d’Està passant, amb la qual cosa considera que els dos programes van constituir suposats delictes d’odi i injúries a funcionaris públics. El sindicat va afirmar que a la cançó denunciada, que en realitat era una versió d’un tema del grup català, apareixen quatre persones amb roba policial i amb defenses antiavalots que “comparen la policia amb una banda d’analfabets, assetjadors morals, agressius i violents, que causen lesions a la ciutadania indiscriminadament”.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va dir que els Mossos d’Esquadra “tenen la confiança dels catalans”. Per la seua banda, el rei Felip VI va subratllar ahir que la Policia Nacional és una institució “crucial i indispensable” per a la democràcia espanyola, “una institució que ha demostrat ser un element fonamental per protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i per garantir la seguretat ciutadana”.