VÍDEO | Dos CDR admeten que van "assajar" explosius i preparar una possible "ocupació pacífica" del Parlament

Els dos únics membres dels CDR detinguts el 23 de setembre que van assumir un advocat d'ofici, van declarar davant la Guàrdia Civil i van respondre a les preguntes del fiscal i del magistrat instructor de l'Audiència Nacional van donar diversos detalls sobre els seus suposats preparatius d'accions violentes a favor de la independència de Catalunya. Un d'ells va explicar que feien "assajos" amb substàncies explosives i l'altre va dir que hi havia la intenció, suposadament dirigida des de Presidència, per entrar de forma massiva i "pacífica" al Parlament el dia que es fes pública la sentència del Suprem i resistir-hi almenys cinc dies a dins, amb el president Quim Torra. Tots dos es van mostrar penedits i van demanar disculpes.

Durant els interrogatoris del 26 de setembre a l'Audiència Nacional, d'una hora cadascun aproximadament i als quals ha tingut accés l'ACN, Ferran Jolis i Jordi Ros van ratificar les declaracions fetes a la Guàrdia Civil i van ampliar algunes aspectes, a més d'assegurar que en cap cas es volien causar víctimes personals.

Ferran Jolis, un tècnic d'emergències sanitàries i expert en informàtica i comunicacions, es va unir als CDR en un moment de depressió i dificultats econòmiques, però mesos més tard en va sortir, tot i que hi va seguir col·laborant. Donava xerrades sobre seguretat informàtica a membres dels CDR, per la qual cosa cobrava uns diners. La manifestació del 30 de gener del 2018 davant del Parlament per reclamar la investidura de Carles Puigdemont com a president va ser l'origen del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), on hi havia diversos dels detinguts. Aquest grup s'encarregava de la intendència i de la seguretat interna dels manifestants, repartint-se zones, tasques i material divers.

Fa uns mesos li van demanar que preparés un sistema de comunicacions segur per tal d'atrinxerar-se al Parlament durant dies i saltar-se un possible tall de les xarxes de telecomunicacions. Ell va demanar material, divers, i li van dir que no hi hauria gaire problema, que ho pagaria el "CNI català". La intenció era llogar pisos propers al Parlament amb wifis potents i captar-los des del palau de la Ciutadella. L'entrada "pacífica" al Parlament es faria per la porta principal i facilitada "des de dins", li van dir. Finalment, ell no va participar en els preparatius, però tampoc va avisar la policia per denunciar-ho. De fet, la idea tenia el vistiplau del president de la Generalitat, Quim Torra, segons li va dir algú que no va saber concretar. Des d'allà dins, Torra hauria d'activar la independència.

També va ser ell qui va intentar ajudar la germana de Carles Puigdemont, Montserrat, per comunicar-se amb seguretat amb l'expresident de la Generalitat. Ell va pensar que no era res il·legal, que era per afavorir la privacitat d'unes persones a través de correus electrònics anònims i segurs i que era una "oportunitat d'ingressar diners".

Per la seva banda, Jordi Ros va explicar que l'11 de setembre passat un altre dels empresonats, Alexis Codina, li va dir que per entrar al Parlament volien "tombar" els mossos d'Esquadra i lligar-los les mans amb brides. Ros va dir al magistrat que a ell no li semblava bé entrar i ocupar el Parlament.

Aquest comercial i impressor va explicar que ell és un "apassionat" de les ciències, "autodidacte i cultivat", i que va voler experimentar i "assajar" amb substàncies explosives com a "repte" personal, sense mai voler causar víctimes. De fet, ha admès que es va equivocar i que mai va voler fabricar explosius per "principis morals", que va intentar convèncer altres CDR que no sabotegessin una torre elèctrica i que va intentar "buscar altres solucions".

Entre els explosius que va assajar hi havia la termita, la nitrocel·lulosa, el nitrat de potassi o l'àcid nítric, i també van trobar la fórmula per fer Goma-2, però no la volien fabricar, sinó que era per "pura investigació". Un dels empresonats li va donar diners per comprar un destil·lador.

Sobre la torre elèctrica, va explicar que corria el rumor que es volia sabotejar-ne una, però ell, després de visitar-ne una, va recomanar no fer-ho perquè hi havia en joc vides humanes, començant per les persones que podien fer l'acció.

Respecte a una suposada carta reivindicativa per a un futurible atemptat, va reconèixer la seva lletra, però no recordava quan havia escrit el text.

La resta d'empresonats van respondre només als seus lletrats, que sí que havien triat ells, i van exculpar-se de totes les acusacions. Germinal Tomàs va explicar que és aficionat a un joc de rol militar i per això tenia algunes rèpliques d'armes a casa, a més de tenir material per restaurar cotxes antics.

Xavi Duch va explicar que col·lecciona objectes antics i que a casa seva tenia dos petards dels seus fills. Cobra una pensió per inhabilitació absoluta i dedica bona part del seu ampli temps lliure a col·laborar amb entitats sense afany de lucre, entre elles la colla de Diables de Sabadell. De fet, va relatar que col·laborava amb la Guàrdia Civil per inspeccionar el material pirotècnic o amb la Policia Local i l'Ajuntament de Sabadell per organitzar actes de cultura popular durant la festa major de la ciutat.