Sánchez porta al Constitucional la resolució de la CUP per exercir l'autodeterminació

El Govern central va decidir ahir impugnar davant del Tribunal Constitucional una proposta de resolució presentada per la CUP al Parlament en la qual advoca per l'exercici del dret a l'autodeterminació i també els acords de la Mesa de la Cambra que rebutgen les peticions de PSC, Ciutadans i PP per reconsiderar la seua admissió a tràmit. Al finalitzar l'última reunió del Consell de Ministres abans de les eleccions generals de demà, la portaveu de l'Executiu socialista en funcions, Isabel Celaá, va explicar que el text dels cupaires té la “clara intenció” de “continuar” amb el procés.

Igualment, va afirmar que, amb la tramitació d'aquesta proposta, el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres independentistes de la Mesa “desatenen” les resolucions del mateix Constitucional que, el mes d'octubre passat, ja va tombar resolucions que reivindicaven el sobiranisme del poble català i el dret a exercir l'autodeterminació. “El president del Parlament, el secretari general i la resta de membres de la Mesa tenien ple coneixement que amb aquests acords estaven incomplint resolucions adoptades pel Tribunal Constitucional”, va advertir Celaá.

Europa demana complir les regles després que Borrell filtrés dades de l'euroordre de Ponsatí

Després de l'anunci de la impugnació, a través de la fórmula de l'incident d'execució de sentència, Torrent va assegurar que “Pedro Sánchez segueix avançant per la dreta el Govern de Mariano Rajoy”. El republicà va manifestar, a més, que “al Parlament es podrà parlar de tot, sempre trobaran aquesta mateixa resposta”. En aquesta mateixa línia, Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la Mesa del Parlament i diputat de JxCat, va atribuir la decisió del Consell de Ministres als comicis generals de demà. “Si que li van malament les enquestes al PSOE”, va apuntar.

Amb aquests nous incidents d'execució de sentència anunciats, ja són deu els textos i decisions del Parlament que el Govern central ha impugnat al Constitucional en quatre reunions del Consell de Ministres, la del 4, 11 i 31 octubre, i la que es va celebrar ahir.

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va fer arribar ahir a les autoritats britàniques informació complementària sobre la “gravetat de la infracció” que se li atribueix a Clara Ponsatí, que va ser consellera d'Ensenyament del Govern de Carles Puigdemont, en relació amb l'euroordre cursada per aconseguir la seua extradició a Espanya per un presumpte delicte de sedició una vegada coneguda la sentència de l'1-O. Llarena explica que Ponsatí va firmar el decret de convocatòria del referèndum i va desobeir fins en quatre ocasions el Tribunal Constitucional. Igualment, afirma que va donar l'ordre d'obrir els col·legis electorals el dia de la votació, amb la qual cosa va incomplir la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava a mantenir-los tancats. Així, acusa Ponsatí de ser conscient que, el dia del referèndum, podien produir-se “actes violents”. “La votació finalment va desembocar, tal com estava previst, en actes violents”, sentencia Llarena, que en cap moment utilitza la paraula sedició. No obstant, després d'aquests aclariments, Londres va acceptar tramitar l'euroordre.

Al seu torn, la portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, va amonestar el ministre d'Exteriors en funcions, el lleidatà Josep Borrell, per haver fet pública informació confidencial de l'expedient policial britànic de Ponsatí. “Hi ha regles molt clares per al sistema d'informació Schengen. Esperem que tots els membres observin la seua lletra i esperit”, va indicar en resposta a l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que havia demanat una investigació. En paral·lel, JxCat va denunciar Borrell per presumpta prevaricació per cessar el cònsol a Edimburg Miguel Ángel Vecino. Aquest va denunciar que el ministre li va donar “ordres inconstitucionals” per vetar el Govern a Escòcia abans dels comicis de l'abril.