Evo Morales cedeix a la pressió de l'oposició, dimiteix com a president i anuncia eleccions

El president de Bolívia, Evo Morales, va donar ahir el braç a tòrcer i, després de setmanes de protestes, va anunciar la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials a causa de les sospites de frau en les que es van celebrar el passat 20 d’octubre i en què va aconseguir la victòria en primera volta. Hores després, pressionat per l’oposició i després d’un degoteig de dimissions de ministres i alts funcionaris de l’administració, va dimitir del càrrec. “El nostre gran desig és que torni la pau social. Que el món sencer sàpiga com grups oligàrquics conspiren contra la democràcia boliviana”, va manifestar després de renunciar a la presidència forçat per les forces de seguretat, l’Exèrcit i el defensor del poble, entre altres instàncies. Tanmateix, va advertir que “la lluita segueix” i es va congratular per deixar “una Bolívia amb futur, que s’està desenvolupant i amb prosperitat”.

“Espero que cessi la violència”, va afegir des de Cochabamba, on va ser traslladat per un avió de l’Exèrcit. Així mateix, va instar els líders opositors Carlos Mesa i Fernando Camacho a “no utilitzar el poble”. “Espero que Mesa i Camacho i altres comitès cívics no maltractin, no perjudiquin, no enganyin amb mentides, no utilitzin el poble amb prebendes”, va subratllar. D’altra banda, Morales també va subratllar que “mai hem estat al Govern per ambicions personals”. Seguint els passos del que ha estat líder de Bolívia des del 2006, el vicepresident del país, Álvaro García Linera, també va renunciar al càrrec. Al discurs de comiat, va assegurar que amb el primer president indígena, Bolívia es va convertir “en la nació més pròspera de la regió”. Per la seua banda, fonts del Govern argentí van apuntar al diari Clarín que Morales hauria sol·licitat asil a l’Argentina i en un altre país llatinoamericà.

Un informe de l’OEA acredita que hi va haver irregularitats a les presidencials de l’octubre

La gota que va fer vessar el vas va ser un informe de l’Organització d’Estats Americans (OEA) fet públic poc abans que va constatar que els comicis presidencials bolivians del mes passat van estar plens d’irregularitats. En aquest sentit, Luis Almagro, secretari general de l’OEA, va instar Morales a repetir les eleccions.

En paral·lel, grups de manifestants van envoltar les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques del país. Així mateix, van calar foc a l’habitatge d’Ester Morales, germana del president, i dels governadors de les regions d’Oruro i Chuquisaca, Víctor Hugo Vásquez i Esteban Urquizu.

Treva a Xile i Piñera retalla les expectatives de creixement

El cap de setmana va suavitzar les protestes als carrers de Xile mentre persisteix encara l’ombra dels abusos policials. Les mobilitzacions ja han causat vint morts, segons les xifres oficials, i avui seran abordades per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Per la seua part, en un context de calma tensa, el ministre d’Hisenda xilè, Ignacio Briones, va retallar ahir les perspectives de creixement per aquest any i el que ve del país sud-americà com a conseqüència de les protestes ciutadanes que se succeeixen des de fa gairebé un mes. D’aquesta manera, l’economia xilena s’expandirà aquest any per sota del 2 per cent. El 2020, ho farà al 2,3 per cent quan l’última projecció era del 3,3 per cent. “Hi ha senyals bastant preocupants”, va admetre el titular del fisc de Xile, que va instar a posar fi a les mobilitzacions perquè “l’economia de mercat no és incompatible amb una agenda social potent”.