Buit de poder a Bolívia després de dimitir Morales, que se'n va a Mèxic

L’Assemblea Legislativa de Bolívia té la difícil tasca de resoldre l’acefàlia en què ha quedat sumit el país arran de la renúncia del president, Evo Morales, a causa de les protestes i sospites de frau a les eleccions del 20 d’octubre, i de qui a priori l’havia de succeir en el càrrec, el vicepresident, Álvaro García Linera, que també va renunciar al càrrec. Segons la Constitució “en cas d’impediment o absència definitiva” del president, “serà reemplaçat” pel vicepresident, i a falta d’aquest, pel president del Senat, i si no pel de la Cambra de Diputats. Tanmateix, tant la presidenta del Senat, Adriana Salvatierra, com el president de la Cambra de Diputats, Víctor Borda, formen part dels nombrosos dirigents de Morales que van presentar la seua renúncia, a què es va afegir ahir la del ministre d’Educació, Roberto Aguilar. Arran d’aquests fets, la segona vicepresidenta del Senat, Jeanine Añez, es va declarar ahir “disposada” a assumir la presidència del país de forma interina, amb l’“objectiu” de convocar eleccions. No obstant, va subratllar que només ocuparà el lloc si compta amb “el suport d’aquells que van tirar endavant aquest moviment per la llibertat i la democràcia”. D’altra banda, l’Assemblea Legislativa de Bolívia va rebre ahir la carta de renúncia del president, Evo Morales, en la qual indicava que la seua decisió obeeix a “evitar” la violència i el seu desig que retorni la “pau social”. “La meua responsabilitat com a president indígena i de tots els bolivians és evitar que els colpistes continuïn perseguint els meus germans i germanes”, assenyalava. A més, Morales va denunciar que existeix una ordre d’arrest “il·legal” en contra seu. En aquest sentit, va acceptar l’asil ofert per les autoritats mexicanes, segons va dir Marcelo Ebrard, ministre d’Exteriors mexicà.

Per la seua part, l’Organització d’Estats Americans (OEA) va demanar al Parlament de Bolívia reunir-se de forma “urgent” per “assegurar el funcionament institucional” i garantir un nou procés electoral. Mentrestant, l’onada de protestes, enfrontaments i saquejos continua als carrers del país. Fins ara els disturbis s’han saldat amb almenys tres morts.

L’Uruguai i Rússia consideren que hi va haver un cop d’estat

El Govern de Tabaré Vázquez a l’Uruguai va denunciar ahir que considera un “cop d’Estat” a Bolívia la dimissió d’Evo Morales després que la Policia i les Forces Armades ho suggerissin, mentre que va apressar a restaurar “immediatament” l’Estat de Dret a la nació andina. Per la seua part, Rússia va cridar a una “sortida constitucional” a Bolívia després de la dimissió d’Evo Morales, forçada per la violència desencadenada per l’oposició i que segueix “les pautes d’un cop d’Estat orquestrat”. Des de Mèxic, el Govern va afirmar ahir que els esdeveniments registrats a Bolívia constitueixen un “cop d’Estat” perquè el president d’aquest país va presentar la seua renúncia després que l’hi demanés l’Exèrcit i “per evitar una guerra civil”. Al contrari, el Govern argentí va assegurar que no hi ha “elements” per descriure el que ha passat a Bolívia com un “cop d’Estat”.