Els observadors internacionals conclouen que el judici de l'1-O va vulnerar de forma "massiva" els Drets Humans

La plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case ha presentat aquest dijous a Madrid el seu informe final sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma "massiva" els drets humans. En concret, segons la plataforma, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d'expressió, a la llibertat ideològica, a la reunió pacífica, a la participació política, a més del dret a un procés amb totes les garanties. L'informe s'ha elaborat fruit de la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals internacionals de 17 països diferents.

Segons les conclusions del document, el judici al Suprem va suposar una "violació dels drets humans" recollits per tractats i convenis ratificats per l'Estat i que formen part del seu ordenament jurídic intern. "Es tracta d'una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya", assegura el document.

Així ho ha apuntat Anaïs Franquesa, representant del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans. Franquesa ha afirmat que la sentència "trenca clarament el principi de legalitat penal" que implica que la Llei "no és previsible per als condemnats". "Crida l'atenció que en 500 pàgines de sentència no s'arribi a descriure què és un 'alçament'", ha dit Franquesa, que recorda que els magistrats atribueixen als 9 empresonats delictes per aquest "suposat alçament" els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre del 2017.

"Criminalització" del "dret de protesta"

Segons Franquesa, "el fonament de la condemna" és que un delicte de desobediència "passa a ser sedició per atiar la ciutadania a participar a les mobilitzacions". La realitat, ha recordat, és que va ser una "mobilització pacífica" emparada en el "dret d'expressió i de manifestació" que no justifica la sentència de presó. "S'està criminalitzant el dret de protesta i violent el dret de reunió", ha afirmat, i per tant "la sentència vulnera dreta fonamentals que afecten a tota la ciutadania".

Vulneració del "principi de legalitat"

Belén de las Nieves Caballero (Asociación Libre de Abogadas y Abogados) ha recordat que aquest judici "no afecta només els líders independentistes" sinó "a l'exercici dels drets de reunió pacífica i d'expressió". Segons Caballero "s'ha atacat un dels principis bàsics de qualsevol Estat de dret que és el principi de legalitat" perquè "s'ha fet quadrar un delicte com el de sedició amb conductes que simplement exercien el dret de manifestació pacífica". Això, ha dit, afecta qualsevol altre tipus de moviment.

"Dubtes greus sobre la imparcialitat" dels magistrats

El president d'Advocats Europeus Demòcrates (AED), Robert Sabata, ha denunciat que "s'han produït vulneracions molt clares" sobre el dret a tenir "un procés just", començant pel fet que el judici "s'hauria d'haver generat a Catalunya" perquè els fets no tenien cap efecte a la resta de l'Estat. El tribunal, ha afirmat, va fer "una interpretació expansiva" de la seva competència i ha vulnerat a més el dret a "segona instància". "En el fons els jutges no eren tercers, sinó part interessada" i existeixen "greus dubtes sobre la seva imparcialitat", ha sentenciat abans de recordar també la pressió mediàtica i el fet que el president del Tribunal, Manuel Marchena, evités que es veiessin els vídeos que desmentien els testimonis de les acusacions, fet que va provocar "indefensió material".

A més, segons Sabata, no només hi havia com a acusació popular "un partit feixista", sinó que hi va haver un tracte discriminatori dels testimonis de les defenses i els de les acusacions. "Els testimonis de les defenses van ser tallats de manera recorrent pel tribunals i se'ls demanava per la seva ascendència ideològica", mentre que quan les defenses preguntaven el mateix el tribunal ho tallava.

Cristian Servan (Defender a quien Defiende) ha destacat l'abast de l'informe elaborat per 29 organitzacions internacionals, mentre que l'advocada belga Mireille Jourdan ha denunciat la "criminalització de la protesta" per part del tribunal.

Conculcació de tractats internacionals

Segons les conclusions de l'informe, durant el judici "no van quedar demostrats ni l'alçament ni la pertorbació de l'ordre públic" i per tant "l'aplicació del delicte de sedició no té cap raó de ser, esdevé imprevisible i trenca el dret fonamental a la legalitat penal". L'informe recorda que l'Estat ha vulnerat els tractats internacionals que "protegeixen el dret de tota persona a protestar, a organitzar protestes, a promoure-les i a parlar". "En castigar penalment l'organització i promoció de protestes massives i pacífiques amb capacitat per pressionar les institucions s'està criminalitzant el dret de protesta i violant el dret de reunió i de manifestació pacífiques".

L'informe parla també de la situació de Carme Forcadell, condemnada per "admetre a tràmit proposicions i resolucions parlamentàries sense fiscalitzar el seu contingut per preservar així a la institució parlamentària d'un govern dels jutges el lliure exercici del càrrec públic dels diputats i diputades".

Judici irregular i detencions arbitràries

A més de les vulneracions als drets de reunió i d'expressió, els observadors internacionals conclouen que es van vulnerar diversos drets vinculats a un procés judicial just. Són el dret a tenir un jutge predeterminat i a la doble instància, a un jutge imparcial, a la pràctica de la prova, a un tracte igual a les parts, i a la llibertat pel que consideren que van ser "detencions arbitràries" dels líders independentistes.