PANORAMA
La justícia escocesa deixa Clara Ponsatí en llibertat provisional sense retirar-li el passaport
L’exconsellera d’Educació es va entregar davant les autoritats del país per respondre per l’ordre d’extradició a Espanya dictada contra ella || Fixa la vista per examinar l’euroordre el 12 de desembre
L’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí va quedar ahir en llibertat sota fiança després de comparèixer davant de la justícia escocesa. El jutge no li ha retirat el passaport al no veure risc de fuga i ha fixat per al proper 12 de desembre la previsualització per analitzar l’euroordre emesa pel magistrat Pablo Llanera, que en reclama l’extradició per un suposat delicte de sedició per haver cedit col·legis per realitzar les votacions del referèndum l’1-O del 2017. L’exconsellera, que actualment treballa com a professora a la universitat escocesa de St. Andrews, va acudir acompanyada del seu advocat, Aamer Anwar, que va explicar que la sedició és un delicte “del segle XVI” que Escòcia “va abolir fa temps”.
Anwar també va assegurar que l’ordre d’extradició contra Ponsatí està farcida d’“errors i contradiccions”, com el fet que la confongués amb l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, i va dir que l’“acusa de tot però no dóna exemples de cap suposat crim”. El lletrat va posar èmfasi també en l’abús del sistema d’euroordres de l’Estat espanyol i va assenyalar que l’exconsellera no ha de ser extradida a Espanya perquè creu que a l’Estat no tindria un judici just i que seria empresonada. Va qualificar l’acusació contra ella com una “persecució política”.
L’advocat de Ponsatí defensa que la sedició és un delicte que Escòcia va abolir fa temps Asseguren que no es van complir els drets de llibertat d’expressió, reunió i a un judici just
De fet, la defensa de Ponsatí en demanarà la llibertat al·legant que Espanya utilitza les euroordres com un mecanisme de persecució política i ideològica per criminalitzar la lluita per la independència i que el delicte de sedició no existeix en la jurisdicció escocesa, a banda d’al·legar que l’ordre no concreta com, on ni quan es va cometre el delicte. A més, Anward afirma que el sistema legal escocès mai s’ha deixat “doblegar” per “amenaces” de l’Estat espanyol ni per partits com Vox, i la seua decisió estarà basada en la llei.
Aquesta és la segona vegada que Espanya reclama Ponsatí. La primera euroordre, emesa per la jutge Carmen Lamela, reclamava l’exconsellera pels delictes de rebel·lió i malversació. Aquella vegada, després de prendre-li declaració, la justícia escocesa va decidir posar-la en llibertat sota fiança i li va retirar el passaport. Aquest procés de tramitació va durar quatre mesos, fins que el jutge Llarena el va retirar quan la justícia alemanya va acceptar extradir Carles Puigdemont per un delicte de malversació, però no per rebel·lió.
En aquesta segona ocasió, l’ordre d’extradició va ser rebutjada en un primer moment pel Regne Unit, que no la va tramitar al considerar que li “faltava informació del cas”.
Fora del jutjat, un grup de persones es van reunir per donar suport a l’exconsellera al crit de “Clara, Clara”.
Segons les seues conclusions, el judici realitzat al Suprem va suposar una “violació dels drets humans” recollits al tractat ratificat pels estats, ja que es tracta d’“una resolució ideològica amb la pretensió de substituir les necessàries solucions polítiques del conflicte que es viu a Catalunya”. La representant del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans Anaïs Franquesa va apuntar que “en més de 500 pàgines de sentència no es descriu l’alçament que s’atribueix als nou presos” pel que va succeir els dies 20 i 21 de setembre i l’1 d’octubre. I assenyala que el que va ocórrer van ser “mobilitzacions pacífiques”, emparades en el dret de reunió.
En relació amb el procés judicial, a l’informe es denuncia que es va vulnerar el dret a tenir un jutge predeterminat i imparcial i un tracte igual cap a totes les parts. A més també considera que no es va complir amb el dret a la llibertat ja que, al seu parer, els líders de l’1-O van patir “detencions arbitràries”.