La Generalitat promet identificar totes les víctimes de la Guerra Civil

La consellera de Justícia, Ester Capella, va insistir ahir que cal “trencar amb el silenci” imposat per la dictadura franquista i evitar que “s’institucionalitzi la desmemoria en l’acte anual a les Camposines (Terra Alta), en el qual es va homenatjar les víctimes de la Guerra Civil.

Les últimes investigacions han permès incloure els noms de setanta-nou persones al memorial, entre ells l’alcalde italià antifeixista Amadeo Nerozzi, que va morir pocs dies després de la batalla de l’Ebre. L’alcaldessa actual de Marzabotto, Valentina Cupp, va demanar perdó per les massacres del feixisme, acompanyada per familiars, associacions de partisans i entitats de la memòria italianes que van assistir ahir a l’acte.

Capella va tornar al memorial de les Camposines pocs dies després d’acompanyar la tornada de 4.200 ossos analitzats per intentar identificar les víctimes. Ahir va ser el torn de l’homenatge anual que acull l’ossari i en el qual es convida les famílies de les persones mortes i desaparegudes durant la Guerra Civil que s’inscriuen a les plaques de l’ossari.

Entre les setanta-nou que s’hi han afegit hi ha Josep Teixidó Vallés, veí de la Granja d’Escarp al qual es va perdre la pista el 1938, però només durant la batalla de l’Ebre en van morir i van desaparèixer més de 30.000. Al memorial consten 1.623 noms.

La consellera va tornar a mostrar el compromís del Govern per portar a terme “el treball ingent” que està pendent per localitzar les víctimes, extreure mostres genètiques i acarar-les amb les de les famílies. “Posar noms i cognoms a restes que trobem és important sobretot per entregar els cossos a les famílies i que puguin tancar dols i començar a recordar les persones”, va assenyalar Capella.

El memorial de les Camposines ajuda a passar aquest dol a centenars de familiars que es reuneixen en aquests homenatges o s’hi aproximen durant tot l’any. Corones de flors, cartes, fotografies i molts records es van acumulant a les parets de l’ossari, acompanyant les quaranta-una plaques daurades on s’inscriuen els noms de les víctimes. “El memorial ve a intentar pal·liar una part d’aquest dol i és un lloc en el qual familiars i persones amb vinculació amb les més de 1.600 persones que es recorden puguin anar a entregar una flor o tenir un moment per al record”, va assenyalar en aquest sentit la consellera de Justícia.