Meritxell Serret: «He après a ser prudent i no especular sobre el meu retorn»

Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975) és la delegada del Govern a Brussel·les. Fa més de dos anys que viu en aquesta capital europea, on va exiliar-se quan va ser destituïda com a consellera d’Agricultura en aplicació de l’article 155 de la Constitució. La Fiscalia ha descartat reactivar una euroordre contra ella, però diu que ni vol ni pot especular sobre el seu retorn perquè no és tan senzill. Se sent impotent de no poder ser a Catalunya “en aquests moments tan transcendentals” i qualifica d’error històric la sentència del Suprem.

Esquerra va tornar a guanyar les eleccions generals i l’independentisme ha pujat, no els hauria anat millor junts?

Una de les fortaleses del moviment independentista és que és plural i transversal i per això no l’hem d’uniformitzar. Que cadascú treballi des dels seus espais ideològics per un objectiu comú ens fa molt més forts i ens ajuda a guanyar credibilitat i confiança entre més gent. I això es fa evident en els resultats electorals perquè, malgrat el descens de participació, ERC, JxCat i CUP hem augmentat el nombre de votants a favor de la república catalana respecte a les eleccions de l’abril.

El que no va ser possible durant mesos, ho ha estat en 48 hores i PSOE i Unides Podem han arribat a un acord de govern. ERC ha de facilitar la investidura? Aquestes eleccions han servit per respondre amb claredat i contundència el nostre rebuig cap a la sentència del Tribunal Suprem i contra la repressió que cada cop estan patint més persones. També per demostrar que no renunciem als nostres drets i llibertats, i que l’única sortida passa per la negociació i l’exercici del dret a decidir dels catalans. ERC ha estat sempre coherent en la demanda de diàleg des del respecte mutu, sense renúncies. Qui no és coherent és el PSOE, perquè d’una banda diu que defensa el diàleg però durant la campanya ha utilitzat el conflicte per insistir en les amenaces i la repressió. ERC ha deixat clar que no dóna suport a un PSOE que avala la repressió contra l’independentisme i es nega al diàleg.

L’advocat general de la Unió Europea considera que Oriol Junqueras hagués hagut de ser reconegut com a eurodiputat.

Encara és aviat per saber com s’acabarà resolent definitivament la demanda d’Oriol Junqueras de ser reconegut com a eurodiputat. Sabem l’opinió de l’advocat general però encara falta la decisió definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Sempre hem defensat que la condició d’eurodiputat la donen els vots dels ciutadans i que permetre que un Estat pugui alterar aquesta realitat va en contra de la sobirania del Parlament Europeu i de la de- mocràcia de la Unió Europea. Aquesta opinió ens dóna la raó i esperem que la sentència vagi en la mateixa línia.

És la delegada del Govern a Brussel·les. El càrrec ha normalitzat l’exili, o això és impossible?

No es pot normalitzar l’exili ni la presó ni la repressió contra la ciutadania. Després de conèixer la dura i injusta sentència contra els líders independentistes es fa encara més evident el retrocés de drets i llibertats fonamentals a Espanya. Les generacions que hem nascut i crescut després de la dictadura franquista estem deixant clar que no renunciarem de cap manera als valors democràtics. No deixarem de reivindicar-los sota cap circumstància ni consentirem que se’ns criminalitzi per fer-ho.

Els líders independentistes han estat condemnats a un segle de presó. Entén la ràbia que hi ha al carrer?

Entenc i comparteixo la indignació i la frustració que genera la repressió. A més, la visc amb la impotència de no poder ser a Catalunya en aquests moments tan transcendentals. Considero que la sentència és un error històric que no ajuda a trobar solucions i malmet encara més els drets i llibertats de la ciutadania. Cal crear nous escenaris que possibilitin solucions a través del diàleg i això és el que estem demanant també a la comunitat internacional, perquè romandre en silenci davant d’una situació com la que està vivint Catalunya no pot ser una opció per a cap demòcrata.

S’ha reactivat l’euroordre contra el president Puigdemont, però no contra vostè. Tornarà o no és tan senzill?

Res és tan senzill com es pot voler fer creure amb les filtracions fetes a la premsa, per això no puc ni vull especular sobre el meu retorn a Catalunya. Durant aquests dos anys he après a ser prudent i a tenir paciència, a ser resilient. El que tinc sempre present i insisteixo és que ni els presos polítics ni els exiliats hem comès cap crim, i que ens hem de mantenir ferms en la defensa dels drets i les llibertats fonamentals, que són la base de la democràcia i l’Estat de Dret a Europa.

A banda de la família, què troba a faltar de la seva terra?

L’enyorança és un sentiment que difícilment es pot concretar en unes poques coses concretes, perquè s’hi barregen olors, paisatges, rutines, veus... La repressió, a través de la presó i l’exili, ens pren la llibertat de viure on volem, amb qui volem i com volem, però no ens pot prendre el desig de fer-ho. Per això, l’enyorança intento transformar- la cada dia en força per seguir endavant construint la societat i la terra en la qual vull tornar a viure en llibertat.