L'OCDE rebaixa el creixement d'Espanya dos dècimes el 2019 i unes altres tres el 2020

L’OCDE constata que l’economia espanyola s’està alentint més del que havia calculat al maig i rebaixa les seues previsions de creixement dos dècimes per a aquest any, al 2%, i tres per a 2020, a l’1,6 %.

Al seu informe semestral de perspectives publicat aquest dijous, l’OCDE es mostra més pessimista que el Govern espanyol, que confia a mantenir una progressió del 2,1 % el 2019 i de l’1,7 % el 2020, però no tant com la Comissió Europea, que el passat dia 7 va modificar fortament a la baixa les seues xifres per deixar-les en l’1,9 i l’1,5 %, respectivament.

Malgrat tot, l’evolució d’Espanya serà una vegada més millor que la mitjana de l’eurozona, que creixerà un 1,2 % aquest any i un 1,1 % el pròxim. També serà millor que la dels tres grans països de la zona euro: Alemanya, França i Itàlia.

Per al 2021, l’expectativa de l’OCDE és que el creixement a Espanya es mantingui en l’1,6 % en un context en què el consum privat serà el principal vector de progressió, encara que també experimentarà un alentiment en el seu increment (de l’1,8 % el pròxim exercici a l’1,3 % el següent).

Aquest alentiment està en relació directa amb una menor creació de l’ocupació mentre que la taxa d’atur passarà del 14,2 % el 2019 al 14,1 % el 2020 i al 13,6 % el 2021.

Quant a la inversió de les empreses, està sent menys dinàmica que en el passat (creix al 2,8 % aquest any després d’haver-ho fet al 5,3 % el 2018) però persistirà en un ritme de creuer important en vista de l’alt nivell d’utilització de les capacitats productives i per les favorables condicions de finançament amb els baixos tipus d’interès.

Segons l’OCDE, tornarà a despuntar al 3,6 % el 2020 per decaure al 3% el 2021.

El comerç exterior tindrà un impacte negatiu de cinc dècimes sobre el producte interior brut (PIB) el 2020 davant de la debilitat dels mercats d’exportació i el dinamisme de les importacions.

L’OCDE es refereix al seu document a la incertesa política, que genera dubtes sobre quina serà l’evolució fiscal i de les finances públiques. I com preveu que el deute públic segueixi a un nivell "elevat" -únicament baixarà del 96,6 % del PIB el 2019 al 96,2 % en 2021-, insisteix que fan falta més esforços estructurals per a una reducció duradora.

Referent a això, fa notar que les millores recents en les finances públiques cal atribuir-les majorment a "unes condicions macroeconòmiques favorables".

Els autors de l’informe consideren que per elevar el creixement potencial l’element fonamental és augmentar la productivitat, i això passa per millorar la formació de la mà d’obra, la competència i la innovació.

Sobre el primer punt, recomanen formar els treballadors amb menors capacitacions per augmentar les seues perspectives laborals i reduir les desigualtats.

Proposen unificar l’assistència laboral i els serveis socials per als aturats i donar formació digital a les persones amb menor nivell educatiu i amb baixos ingressos, els mateixos els llocs de treball dels quals corren més risc a causa de l’automatització.

Com és habitual, en els seus consells a Espanya es repeteix el de corregir la fragmentació del mercat i augmentar la coordinació entre les polítiques d’innovació del Govern i les de les comunitats autònomes.

El conegut com el "Club dels països desenvolupats" avisa que el risc principal per a l’economia espanyola podria vindre d’un creixement més baix de l’anticipat a Europa, la primera destinació de les seues exportacions.

Pot afectar-li també negativament el "brexit", ja que el Regne Unit és un dels països dels quals arriben més turistes a Espanya, així com un consum més fluix si la creació d’ocupació s’alenteix molt o si persisteix la incertesa.

La disminució d’aquesta mateixa incertesa podria ser un incentiu per a una inversió més gran, i això redundaria en la confiança de les empreses.