Raül Romeva: «Ciutadans va obrir el camí a Vox, que l'ha acabat devorant»
Diu que estava preparat per escoltar el veredicte d’una sentència que l’ha condemnat a 12 anys de presó per sedició i malversació. “Això no treu que la duresa sigui un exemple més de la manca de proposta per part de l’Estat.” Raül Romeva, exconseller d’Afers Exteriors i senador d’ERC inhabilitat, acaba de publicar el llibre ‘Des del banc dels acusats’, amb dibuixos que va començar a fer a Estremera, perquè “a la presó és important utilitzar el temps i transformar-lo en alguna cosa útil”. Es mostra convençut que cal parlar i fer política.
Com es veu el món Des del banc dels acusats, títol del seu nou llibre?
Doncs amb reptes globals molt rellevants que cal afrontar, com la transició energètica, el canvi climàtic, les migracions, l’habitatge o la justícia i les desigualtats socials, i que cal afrontar de forma global i comuna o no els resoldrem. Segueixo molt de prop l’aplicació del pla nacional de l’Agenda 2030, una de les iniciatives que vam promoure des del departament i que trobo essencial. Respecte al llibre Des del banc dels acusats, és una visió més micro i modesta, sobre un moment que marcarà la biografia del país. Durant els mesos a Soto del Real passava moltes estones dibuixant i escrivint, especialment a la sala del Suprem sobre el que veia i com ho interpretava. Quan va acabar el judici vaig veure que tenia unes quantes llibretes de dibuixos i anotacions. De tornada a Lledoners, vaig pensar que donant-li forma seria una forma de transmetre aquells pensaments, per explicar-me.
Dibuixava, abans?
Pintava com a afició, però a la presó no pots, i vaig començar a dibuixar a Estremera amb l’ajuda d’un amic pintor, en Manel Anoro, i també a través de la correspondència amb amics ninotaries com el Guille o el Fer d’El Jueves. A la presó és important utilitzar el temps i transformar-lo en alguna cosa útil, a través de l’escriptura o els dibuixos intento expressar-me i comunicar-me. És el que he fet amb el llibre Esperança i Llibertat i ara amb aquest darrer.
Quines possibilitats hi ha que un govern PSOE-Unides Podem obri una taula de diàleg?
És el PSOE qui vol ser investit, s’hauria de moure si vol aconseguir-ho.
El document de Pedralbes podria ser un bon punt de partida?
Podria ser, va ser Sánchez el que es va aixecar de la taula per interès electoralista. El PSOE hauria de tornar a la taula. No hi veig alternativa. Cal parlar, cal fer política. Sánchez ja no parla de crisi de convivència i sí de crisi territorial o política.
Té credibilitat després de la duresa de la campanya?
Pedro Sánchez ha canviat de llenguatge diversos cops respecte a la carpeta catalana des del reconeixement com a nació, el caràcter plurinacional de l’Estat i defensar una votació a Catalunya, fins a negar aquesta visió completament. Ara hem tornat a un escenari no gaire diferent al de la moció de censura i al de les eleccions del 28 d’abril. Hem fet tota aquesta volta per acabar al mateix lloc però en pitjors condicions.
A Espanya hi ha 3.600.000 persones que voten ultradreta. Què en pensa?
En paral·lel, Ciutadans ha estat el gran perdedor del 10-N. Malauradament el que significa Vox és una realitat que existeix a l’Estat. Fins ara estava latent i integrada en altres partits com el PP i, especialment, Ciutadans. L’espanyolisme hipercentralista, uniformista i excloent de Ciutadans ha preparat el camí, amb un discurs diari d’odi contra el catalanisme i el basquisme que ha creat el marc propici, i ara la careta del nacionalpopulisme es concentra ja sense pudor en un partit que els ha acabat devorant. És necessari que entenguem la naturalesa política de l’extrema dreta. Els ésser humans som tan irracionals com podem ser racionals, i el feixisme és el conreu polític dels nostres pitjors sentiments: ressentiment, odi, xenofòbia, masclisme, desig de poder, i por; especialment por.
Amnistia Internacional ha demanat l’alliberament immediat dels Jordis i ha criticat l’aplicació extensiva del delicte de sedició. Què en penseu?
És molt significatiu, Amnistia Internacional és un referent global, un referent que hem utilitzat tots a l’hora de valorar situacions arreu del món, ho he fet molts cops al Parlament europeu acompanyat per socialistes, populars o liberals de l’Estat espanyol. A ells que tenen i han tingut AI com a referència els hauria de fer reaccionar.
Creu que l’informe d’Amnistia Internacional tindrà algun efecte?
El té i el tindrà segur, segur en les consciències i en la forma de conèixer el conflicte per a molta gent arreu del món, que s’afegeix entre d’altres a l’informe del grup de treball sobre detenció arbitrària de l’ONU. Aquests posicionaments haurien de ser alhora un avís i un recurs útil per a Sánchez, el socialisme i l’esquerra espanyola per mirar i encarar el conflicte de forma diferent.
Veu possibilitats de guanyar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans després que Amnistia Internacional hagi dit que, formalment, el judici no ha estat injust?
Per arribar a la justícia europea primer cal esgotar la injustícia espanyola. La nostra obligació és defensar-nos jurídicament, aquí i a Europa. Sempre que afrontem una vista o un recurs, ho hem fet i ens hem presentat amb molts arguments i molt sòlids, i així seguirem fent-ho, aquí, al Suprem i al Constitucional, i a tot arreu on sigui necessari. Respecte a l’informe d’Amnistia, m’agradaria puntualitzar que exposa que malgrat que algunes qüestions susciten preocupació només des d’una observació del procés en el seu conjunt no pot afirmar que s’hagin vulnerat les garanties a un judici just, però sí que afirma que el procés ha vulnerat diversos drets com la presumpció d’innocència, la proporcionalitat de les penes, la llibertat d’expressió o la llibertat de reunió, entre d’altres.
Què creu que dirà el Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre la condició d’eurodiputat de Junqueras? Pensa que dirà el mateix que l’advocat general d’aquest tribunal sobre la immunitat?
L’advocat general va ser molt clar i explícit, amb la qual cosa va evidenciar l’arbitrarietat del Suprem. Amb la sentència en veurem les conseqüències.
A Lledoners tenen sentit les sigles o tots els presos van a l’una? Té contacte amb els companys de Govern que són fora de Catalunya? I amb Carme Forcadell i Dolors Bassa?
A Lledoners hi ha una relació estreta i excel·lent entre nosaltres. Més enllà de l’adscripció partidista i de les idees particulars de cadascú, debatem i parlem de tot. Potser algú promou aquesta idea però la realitat és que aquí no hi ha bàndols, ni males relacions. En el meu cas m’escric sovint amb la Carme i la Dolors, i també amb el president i la resta de persones que són a l’exili.
Després de dos anys ha normalitzat la presó o això és impossible?
Socialment, la presó, la nostra o la de la resta d’activistes, és un indicador de l’anormalitat de la situació. És cert que existeix el risc que normalitzem la repressió i l’excepcionalitat que pateix Catalunya. No ho hauríem de permetre. Personalment, sempre dic que a la presó ningú hi està bé, però ho pots portar millor o pitjor. En el meu cas ho porto bé. Estic molt actiu i amb la consciència tranquil·la. Al mateix temps, i malgrat les evidents limitacions, intento ajudar en tot allò que puc, entenc la presó com una eina política per transformar la realitat.