Un magistrat del Constitucional, a favor d'emparar Oriol Junqueras

El magistrat del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol es decanta per donar la raó al líder d’ERC, Oriol Junqueras, en un recurs d’empara presentat contra la resolució del jutge del Suprem Pablo Llarena que li va impedir assistir a la sessió constitutiva del Parlament el 2018 com a diputat electe, segons van avançar ahir fonts del màxim àrbitre de la Constitució.

D’aquesta forma, trencaria la unanimitat dels magistrats del Constitucional en el ple d’aquesta setmana, que votarà la resposta a dos recursos presentats de Junqueras contra sengles resolucions de Llarena. Xiol esmena les tesis de Llarena i defensa el dret del dirigent republicà a ser present en aquella data a la Cambra catalana. El debat versa sobre si, amb la seua resolució, en la qual Llarena va parlar d’“incapacitat legal permanent” de Junqueras, va violar el dret a la llibertat personal i el dret a la participació política del líder republicà.

La Fiscalia investiga si una concentració del CDR en una caserna al setembre va constituir delicte d’odi Els magistrats debaten si Llarena va violar el dret a la participació política i a la llibertat de Junqueras

D’altra banda, l’altre recurs de Junqueras que veurà aquesta setmana el Constitucional ja es va intentar posar sobre la taula abans del judici del procés encara que va ser retirat pels dubtes d’alguns magistrats en relació amb l’argumentació redactada pel ponent de la resolució, el jutge Juan José González Rivas, i les referències a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que s’hi plasmavaell.

En paral·lel, la Fiscalia del Tribunal Suprem va assegurar ahir que les penes imposades als líders independentistes per l’1-O són “a la baixa” per uns fets que, al seu parer, “bé podrien haver tingut un encaix normatiu més rigorós”.

Així ho va explicar en els escrits presentats per sol·licitar la inadmissió de les peticions de nul·litat de la sentència presentats pels dirigents sobiranistes condemnats. “El tribunal ha optat per una tipificació penal a la baixa respecte a uns fets que bé podrien haver tingut un encaix normatiu més rigorós”, manifesta el Ministeri Públic, alhora que reconeix la “pulcritud dogmàtica i respecte al principi de legalitat” del tribunal del procés.

D’altra banda, la Fiscalia va reivindicar que, malgrat la “lamentable situació que ha generat la filtració de notícies” abans de la publicació de la sentència, el text íntegre no es va conèixer fins que ho va ordenar el Tribunal Suprem.

D’altra banda, la Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per un presumpte delicte d’odi en el marc d’una concentració dels CDR davant de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona per protestar per la detenció dels activistes independentistes acusats de terrorisme, el mes de setembre passat. La investigació parteix d’una denúncia de l’associació Unió de Guàrdies Civils, que va dir que “es va amenaçar” els agents i les seues famílies.