Podem critica la llei mordassa digital però s'absté per no perjudicar Pedro Sánchez

El Govern central va aconseguir ahir que la diputació permanent del Congrés validés el decret de mesures urgents per a l’administració digital, concebut, entre altres coses, per dificultar qualsevol intent de la Generalitat de crear una “república digital”. Amb els vots a favor dels socialistes, populars i Ciutadans, i l’oposició d’ERC, JxCat, PNB, Bildu, Compromís i Vox, la decisió d’Unides Podem d’abstenir-se va ser crucial per a la convalidació del decret.

El portaveu morat, Antón Gómez Reino, va dir que els de Pablo Iglesias, que no compartien d’entrada el contingut de la norma, vetllaran perquè no “vulneri drets fonamentals ni llibertats” i vigilaran el control judicial de les decisions administratives. Amb tot, no van dificultar aquest tràmit als que, si s’obtenen els suports per a la investidura, seran els seus socis de Govern. L’abstenció va ser criticada per Raúl Camargo, portaveu dels anticapitalistes, corrent intern de Podem. “És incomprensible i vergonyant l’abstenció en la convalidació del decret per aplicar la llei mordassa a internet”, va manifestar.

També el conseller català de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va arremetre contra aquesta norma que, al seu entendre, genera un “estat d’excepció digital”. A més, va advertir que el decret és una “pedra molt grossa” al camí per a la investidura de Pedro Sánchez com a cap de l’Executiu central. “Vulnerar els drets digitals dels catalans no sortirà gratis a Sánchez. Avui és molt més difícil la seua investidura”, va subratllar. La diputada d’ERC Montse Bassa també va avisar, en aquest sentit, que “no hi haurà estabilitat mentre no s’abordin políticament els conflictes polítics”. Així mateix, la CUP va assegurar que s’oposarà a aquesta mesura “tant des dels carrers i les xarxes com al Congrés”. Així les coses, la vicepresidenta del Govern central en funcions, Carmen Calvo, va treure ferro a la convalidació del decret i va subratllar que no va “contra la república digital catalana”. Tanmateix, durant la campanya electoral, els socialistes van indicar que aquesta mesura volia “posar punt final” a intents en aquest sentit.

Les bases de Podem han avalat l’acord amb els socialistes per conformar un Govern de coalició si Pedro Sánchez aconsegueix obtenir prou suports per a la seua investidura com a president del Govern central. La formació morada va fer públics ahir els resultats de la consulta sobre aquesta qüestió entre la militància. Amb una participació del 26,04% dels inscrits, un total de 134.760 persones, el 96,8 per cent van votar a favor de l’acord. En canvi, el 3,16% s’hi va pronunciar en contra i el 0,27 per cent restant va votar en blanc. A més, en paral·lel, Galícia en Comú també va donar a conèixer ahir els resultats de la seua consulta sobre el pacte entre Sánchez i el líder de Podem, Pablo Iglesias. En aquest cas, van participar-hi 7.358 persones, i el 96,81% va votar a favor de l’acord.

Els sís a la coalició entre socialistes i morats de Podem i Galícia en Comú s’afegeixen als de les bases dels comuns i d’Izquierda Unida. En el cas de la confluència catalana de Podem, el 95% dels militants va avalar el pacte. Mentrestant, entre les files dels d’Alberto Garzón, el 88 per cent es va mostrar favorable a l’entesa amb els socialistes. En aquesta consulta van participar un total d’11.674 persones, la qual cosa representa 31% del cens total de la formació esquerrana.

El Tribunal Constitucional va començar ahir, i continua avui, les deliberacions sobre dos recursos d’empara presentats pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, contra la interlocutòria del magistrat del Suprem Pablo Llarena que va ratificar la presó provisional que va dictar contra ell la magistrada Carmen Lamela, i contra la decisió de Llarena de no permetre la presència de Junqueras en la sessió constitutiva del Parlament del gener de l’any passat. Segons fonts del Constitucional, el recurs més avançat és el relatiu a la presó provisional. Hi ha la possibilitat que, per primera vegada, en un assumpte vinculat al procés no s’assoleixi la unanimitat dels dotze magistrats. Amb tot, la resolució de Llarena que va impedir a Junqueras anar a la constitució del Parlament és la qüestió que més dubtes suscita, segons les mateixes fonts.

I és que la ponència del magistrat Juan Antonio Xiol proposa donar la raó a Junqueras i esmenar el veto de Llarena. En el seu moment, aquest magistrat instructor va justificar la prohibició per la “incapacitat legal prolongada” de Junqueras d’assistir als debats i votacions a la Cambra, a causa de la seua situació de presó provisional des del 2 novembre del 2017. El que sí que va autoritzar va ser la delegació de vot.