Torra exigeix liderar el diàleg però Aragonès no ho veu “necessari”

El president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir ahir participar en el diàleg “entre governs” amb el cap de l’Executiu central en funcions, Pedro Sánchez. “M’ha de trucar”, va dir Torra en la sessió de control al Govern al Parlament, després que el seu número dos, Pere Aragonès, afirmés que la presència del president a la taula de negociació entre Barcelona i Madrid “no és descartable però tampoc necessària”. En aquest sentit, va condicionar la presència de Torra a la de Sánchez.

Arran d’això, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va advertir que “inexcusablement” els màxims responsables de les administracions catalana i espanyola han de liderar les negociacions. Mentrestant, la vicepresidenta del Gabinet socialista en funcions, Carmen Calvo, va delimitar el diàleg a les comissions bilaterals entre l’Estat i la Generalitat ja existents. Així mateix, va oferir als independentistes reformar el títol VIII de la Constitució per modificar el model territorial. No obstant, va descartar negociar un referèndum d’autodeterminació. Les paraules de Calvo no van caure en sac foradat i des de JxCat i ERC van rebutjar el marc de les comissions bilaterals per dialogar perquè és “obsolet”.

Carrizosa va demanar a una diputada de JxCat explicacions per l’actuació de la seua parella

La Generalitat creu que la suspensió cautelar és un “dels pitjors atacs” des de l’aplicació del 155

Amb tot, i a l’espera de la reunió d’avui entre PSOE i ERC per negociar la investidura de Sánchez, Irene Montero, portaveu d’Unides Podem, va demanar “calma” per aconseguir un “Govern progressista”. Des del PP i Cs van arremetre contra Sánchez per buscar el suport dels d’Oriol Junqueras.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ahir la suspensió cautelar de l’obertura de tres noves delegacions a l’exterior de la Generalitat al considerar que podrien generar “interferències en la política exterior de l’Estat, pertorbant-ne el contingut i creant confusió en tercers Estats i organitzacions internacionals sobre l’abast de l’acció exterior del Govern català”. Així, els magistrats, fins i tot no entrant en el fons de la qüestió, van acceptar imposar les mesures cautelars sol·licitades pel ministeri d’Exteriors, comandat pel lleidatà Josep Borrell, per evitar que el Govern posi en marxa les seues oficines a l’Argentina, Mèxic i Tunísia. Per contra, van descartar els arguments de la Generalitat, que havia advertit que, en cas de no poder obrir les seues “ambaixades” en aquests tres països, hi hauria conseqüències “greument perjudicials per a ciutadans i empreses”. A més, la interlocutòria del TSJC pren en consideració la resolució del Tribunal Constitucional que ha suspès també de manera cautelar el pla d’acció exterior de la Generalitat. En aquest sentit, els magistrats van entendre que aquestes noves delegacions catalanes són “part del desenvolupament” de l’esmentat projecte.

Després de transcendir la decisió del TSJC, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que la suspensió cautelar de les noves delegacions és “un dels pitjors atacs als nostres drets i la nostra sobirania des del 155”.

En la mateixa línia, el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, va assegurar que la resolució del TSJC és “totalment inacceptable” i va advertir que “defensaran” l’acció exterior catalana. “Aquestes oficines són legals i legítimes”, va concloure Bosch, que a més va criticar els magistrats per “prejutjar les intencions” del Govern.