Vox aconsegueix una vicepresidència a la Mesa del Congrés entre retrets de PP i PSOE

La XIV Legislatura es va posar ahir en marxa amb el partit ultradretà Vox per primera vegada ocupant un càrrec a la Mesa del Congrés amb una vicepresidència, després que el “cordó sanitari” anunciat per l’esquerra no s’apliqués. El diputat Ignacio Gil Lázaro, de la formació d’extrema dreta, va aconseguir la vicepresidència quarta de la Mesa gràcies al suport de només els 52 vots del seu partit. El bloc d’esquerres sí que va impedir que la formació de Santiago Abascal tingués una secretaria, un segon lloc que per tradició li correspondria per nombre de diputats. La composició de la Mesa va acaparar l’atenció política d’una sessió intensa de més de cinc hores de durada.

La irrupció de la ultradreta a l’òrgan que pren les decisions sobre els temes que s’han de tractar al Congrés va provocar els retrets creuats entre les diferents formacions. Els del PP van criticar al PSOE que no acceptés la seua proposta d’última hora que deixava fora Vox, si els socialistes cedien als populars la vicepresidència primera de la Cambra. Per la seua part, des del PSOE van replicar als populars que els únics responsables són ells perquè fins a l’inici de la sessió els van proposar deixar fora de la Mesa la ultradreta a canvi de tres llocs per al PP i un per a Ciutadans. Al seu torn, Abascal va assenyalar el PP com a “únic responsable que el comunisme i el separatisme tinguin un lloc més” a la Mesa per donar “inútilment” els seus vots a Cs. També Ciutadans es va queixar pel repartiment. Inés Arrimadas va recriminar al PSOE que preferís “Vox a la Mesa” abans que Cs al prioritzar els socialistes els seus vots per aconseguir la vicepresidència primera. Malgrat la irrupció de Vox i els retrets creuats, la Mesa, amb nou llocs en total, compta amb una clara majoria d’esquerres ja que el PSOE té tres llocs i Unides Podem, tres més.

Ciutadans es queda sense representació a la Mesa malgrat que el PP li va cedir part dels vots

Les sessions constitutives del Congrés i del Senat es van celebrar de forma simultània amb l’elecció de les candidates del PSOE, Meritxell Batet i Pilar Llop, com a presidentes de les dos Cambres, tal com estava previst. Al seu primer discurs, Llop va advocar per la lluita contra la violència masclista i la defensa dels drets de les persones discapacitades i el medi ambient. Per la seua banda, Batet va inaugurar la Cambra Baixa instant els diputats a invertir “en respecte i diàleg lleial”.

L’acatament de càrrecs també va ser origen de polèmica durant la sessió. Les amenaces de PP, Ciutadans i Vox d’emprendre accions legals contra Batet no va impedir que els diputats utilitzessin formes dispars de jurament, que la presidenta del Congrés va assenyalar com a “constitucionals”. Partits com ERC, Junts, la CUP, Podem, Terol Existeix, EH Bildu o el PNB van prometre el seu càrrec recordant els presos del procés, de la Carta Magna, dels drets socials o fins i tot de les Tretze Roses. Fins i tot alguns de Vox van afegir un afegitó jurant el seu càrrec “per Espanya”.