PANORAMA
Les presons decideixen el règim dels líders del procés aquesta setmana
I podrien tenir permisos al gener, a l’espera dels possibles recursos de la Fiscalia || Iceta descarta per ara els indults perquè la sentència és “molt recent”
Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses decidiran aquesta setmana quin règim penitenciari apliquen als condemnats per l’1-O. En aquest sentit, pot ser que siguin classificats en el segon grau penitenciari, la qual cosa els permetrà accedir a permisos una vegada hagin complert una quarta part de la pena que se’ls va imposar al Tribunal Suprem. En cas que se’ls imposi aquest règim, els primers a poder sortir puntualment serien el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, sentenciats a 9 anys de presó i que, a mitjans del mes que ve, ja hauran passat entre reixes el 25% de la condemna. Tanmateix, un factor important a l’hora de concedir permisos és el reconeixement del delicte, i els dirigents independentistes sempre han dit que són innocents. També podrien ser classificats directament en tercer grau, que és un règim de semillibertat. No obstant, això ha passat només amb nou presos amb condemnes similars a les dels del procés en els últims 18 anys. En tot cas, la Fiscalia podrà recórrer la decisió de la junta de tractament al jutge de vigilància penitenciària. L’absència de recursos del Ministeri Públic, que en les causes del procés ha mantingut fins ara una posició de màxims, podria ser interpretada com un gest per facilitar la investidura de Pedro Sánchez.
Per la seua part el líder del PSC, Miquel Iceta, va descartar ahir concedir un indult als líders condemnats per l’1-O. Iceta va indicar que la interlocutòria és encara “molt recent” i que “les mesures de gràcia arriben al cap d’un cert temps”. A més, a El País, va recordar que els mateixos empresonats han dit en diverses ocasions que no volien l’indult. D’altra banda, quatre caps dels antiavalots de la Policia Nacional que van declarar ahir com a imputats per les càrregues de l’1-O davant d’un jutge de Barcelona van dir tenir ordre de no arrestar ningú i de parlar per telèfon. Així mateix, entre el gener i el juny van tornar a Catalunya 50 empreses de les que se’n van anar després del referèndum.