Bèlgica esperarà a saber si Puigdemont té immunitat abans de tramitar l'euroordre

El Tribunal de Primera Instància de Brussel·les va ajornar ahir fins al 3 de febrer la vista per decidir sobre l’euroordre cursada pel magistrat del Suprem Pablo Llarena contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig a l’espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe en els comicis comunitaris del 26 de maig. La sentència del TJUE, que es farà pública dijous, pot afectar també Puigdemont i Comín, que també van resultar eurodiputats electes als comicis del maig. Encara que no afecti Puig, Gonzalo Boye, advocat dels tres, va augurar que la causa a Bèlgica per l’entrega a Espanya es continuarà abordant “de manera conjunta”. Tant a Puigdemont com a Comín els reclama Llarena per presumptes delictes de sedició i malversació, mentre que l’euroordre contra el que va ser conseller de Cultura és únicament per malversació.

Després de saber-se la decisió de la Justícia belga, el mateix Puigdemont va carregar contra el Suprem i va subratllar que el tribunal del procés també hauria hagut d’esperar la resolució del TJUE per dictar la sentència contra la cúpula de l’1-O. Per la seua part, el cap de la diplomàcia europea, el lleidatà Josep Borrell, es va pronunciar a favor de reformar el mecanisme de l’euroordre, per evitar que en el futur es repeteixin desacords entre els Poders Judicials dels Estats de la UE. “Si les autoritats judicials de Flandes encara no s’han dignat a fer cas a l’ordre d’una coneguda etarra a qui es reclamen delictes de sang, no ens ha d’estranyar que passi això”, va sentenciar.

Tsunami.

En paral·lel, la Fiscalia del Suprem va rebutjar ahir que es modifiqui el temps de compliment de pena de quatre dels líders independentistes condemnats per l’1-O a compte del període en què van estar en presó preventiva. És el cas de Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. També Carme Forcadell ho va sol·licitar, per la vigilància policial contínua que se li va imposar entre el 2 i el 8 de novembre de fa dos any, segons al·lega l’expresidenta del Parlament. El Ministeri Públic també es va mostrar contrari en aquest cas. D’altra banda, ahir es va saber que Junqueras, Forn, el coordinador de l’operatiu policial per desmantellar l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, l’expresident Artur Mas i Ferran López, que va assumir el comandament dels Mossos d’Esquadra amb el 155, declararan com a testimonis en el judici contra l’exmajor Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l’exdirector de la policia catalana Pere Soler i l’exsecretari d’Interior César Puig, que arrancarà el 20 de gener a l’Audiència Nacional. Els 104 testimonis que hi ha previstos compareixeran entre el 3 de febrer i el 16 de març. Per la seua banda, la Fiscalia ha renunciat a apel·lar la decisió de la jutge d’instrucció número 13 de Barcelona de no processar els alts càrrecs del Govern imputats per l’1-O per un presumpte delicte d’organització criminal, segons va avançar ahir El Diario.es. D’altra banda, un sergent de la Guàrdia Civil que va declarar ahir com a testimoni en un jutjat de Manresa en la causa per les càrregues de l’1-O en diversos punts del Bages va dir que se’ls va informar que intervindria a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada dos dies abans del referèndum, a diferència del que s’havia dit fins ara, que era que es va donar l’ordre el mateix dia.

Acte de presentació a Lleida de la Crida Nacional per la República La Crida Nacional per la República, entitat avalada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, va celebrar ahir un acte de presentació a Lleida per donar a conèixer els eixos estratègics. L’acte, que va tenir lloc al Campus de Cappont de la UdL, s’emmarca en un cicle de presentacions que la Crida porta a terme en diferents ciutats de Catalunya entre aquest mes i el que ve.