El TSJC condemna Quim Torra a un any i mig d'inhabilitació pels llaços

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a any i mig d’inhabilitació el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobeir l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral (la sentència, en PDF).

També ha establert que haurà de pagar 30.000 euros de multa. La sentència constata que la Junta Electoral Central és autoritat superior dels presidents autonòmics en matèria electoral, un argument que la defensa de Torra negava. També remarca la "recalcitrant i reiterada actitud desobedient" del president, sense oblidar-se de "l'ostentació pública" que va fer, diu, de la seva desobediència.

El TSJC va jutjar Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d'auxili en no acatar inicialment les ordres de la JEC. La fiscalia demanava un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, en reclamava dos anys. El tribunal finalment ha establert una pena d'inhabilitació d'un any i mig. És el primer president de la Generalitat jutjat i inhabilitat mentre ocupa el càrrec.

En la seva sentència, el TSJC conclou que la JEC és l'òrgan competent per dirimir conflictes en període electoral, i recorda que així ho regula la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Apunta que és una llei orgànica, com també és orgànica la llei que regula l'Estatut i, per tant, la Presidència de la Generalitat. Per tant, nega l'argument de la defensa de Torra, que negava que la JEC fos una autoritat superior al president de la Generalitat. De fet, assenyala que Torra mai va incloure aquesta qüestió en les seves al·legacions a les resolucions de la junta.

A més, constata que l'ordre inicial de la JEC és "meridiana i explícita, i no caben interpretacions sobre el seu significat i transcendència, pes i gravetat". "Els termes són clars i imperatius, sense marge d'error pel que fa a la comprensió de les paraules utilitzades, que resulten de molt senzill anàlisi", afegeix el TSJC, que insisteix que el mandat de la JEC és "eloqüent, expressiu i clarament revelador del que havia de fer el president, imposant al seu destinatari un inexcusable deure d'acatament i subjecció al mateix en tots els seus extrems".

La sentència també remarca que Torra no només no va ordenar la retirada dels llaços grocs i de les estelades, sinó que va arribar a substituir-los. "Assistim a una voluntat conscient i a una disposició anímica inequívoca de contravenció", opina el TSJC.

En aquest sentit, destaca que hi ha un informe previ del Govern que ja apunta, per exemple, que les estelades no són banderes neutres que representin tota la societat, així com el pronunciament del Síndic de Greuges. Per tot plegat, el tribunal conclou que "no eren pocs els elements de reflexió amb els que comptava per a la valoració de l'oportú de l'acatament dels mandats de la JEC". "Res empara la desobediència en què va incórrer Torra, tampoc el constant recurs al dret fonamental a la llibertat d'expressió com a eix i pilar de les seves decisions", insisteix el tribunal.

Pel que fa a l'abast de la inhabilitació, recorda que els eurodiputats s'escullen per sufragi directe en unes eleccions d'àmbit nacional, i per tant, Torra tampoc podria ser escollit diputat al Parlament Europeu mentre estigui inhabilitat.