La justícia europea avala la immunitat de Junqueras com a eurodiputat

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat aquest dijous que l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, va haver de ser reconegut com a eurodiputat des de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions al Parlament europeu del maig passat i gaudir "des d’aquell mateix moment" d’immunitat (la sentència, en PDF).

El fallo respon a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Suprem a petició dels advocats de Junqueras, que van demanar aquesta consulta en un recurs de súplica contra la decisió de l’alt tribunal de no donar-li permís per anar a acatar la Constitució davant de la Junta Electoral Central i així accedir a la condició plena d’eurodiputat.

La sentència dictada per la Gran Sala del Tribunal, composta per quinze jutges que no emeten vots particulars, entre ells l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, ha estat llegida pel president de la cort europea, el belga Koen Lenaerts.

Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.

Els fets: l'exclusió dels independentistes

El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.

Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del 'procés' del 14 d'octubre.

Les tres preguntes del Suprem

El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l'abast de la immunitat d'un eurodiputat. És a dir, si aquesta s'aplica abans de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.

En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d'haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l'alliberament hauria de ser "automàtic" o fruit d'una ponderació entre "els interessos" de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.

Opinió de l’Advocat General

En la primera fase judicial del cas Junqueras, l'Advocat General de la UE va concloure que el mandat d'eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.

Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d'alliberar "automàticament" Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l'afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del 'procés' el 14 d'octubre.