Marchena s'ha ficat en un embolic

Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UdL i de la UOC, explica que són una incògnita els passos que farà el Suprem arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). “Veurem com surt de l’embolic en què es va ficar en presentar la qüestió prejudicial, que ara l’obliga a prendre una decisió incòmoda.” Aparentment, la decisió de Luxemburg podria alliberar Junqueras mentre es tramita el suplicatori i anul·lar la condemna.

Tamarit ho explica d’aquesta forma a l’article que apareix en aquesta pàgina: “És raonable pensar que, una vegada que un ciutadà es converteix en immune, el procediment s’ha de paralitzar mentre la Cambra [europea] no autoritzi que pugui seguir, perquè li correspon valorar si la continuació del procés suposa una interferència”.

I afegeix: “Si així s’entén, la sentència ha de declarar-se nul·la i el procediment hauria de tornar al moment anterior al qual es va produir el vici de procediment, a fi que el Tribunal fes el suplicatori i només després d’una autorització per part de la Cambra podria seguir el procediment fins a arribar, si fos el cas, a una sentència condemnatòria. I de moment s’hauria de pronunciar sobre si torna a posar els presos en presó preventiva, permetent, això sí, que Junqueras pugui anar al Parlament europeu mentre no es resolgui el suplicatori.”

Tot plegat comportaria, sense cap mena de dubte, un terratrèmol jurídic i polític.

Simeó Miquel i Celestí Pol, dos advocats lleidatans que van cobrir per a SEGRE les sessions del judici al procés durant quatre mesos, destaquen alguns aspectes fonamentals de la resolució de Luxemburg. Miquel, en un article publicat per aquest diari divendres passat, qualificava la sentència com “un bàlsam” després dels “anys que portem assistint a resolucions judicials que ens fan dubtar de tot allò que pensàvem que era el dret”. Segons Miquel, “bona part dels europeus hem compartit històricament la creença en el dret com a ratio scripta. Ens reconforta comprovar que aquesta vocació es conserva en molts tribunals europeus”.

Per la seua part, Pol és pessimista. A l’article que es publica en aquesta pàgina destaca que el paràgraf 42 de la sentència de Luxemburg deixa clar que el Suprem es va comprometre a aplicar la decisió del TJUE, però “tenint en compte els seus antecedents recents quan ha hagut de decidir entre la defensa dels drets fonamentals i els interessos d’Estat, no sembla que hi hagi gaire marge per a l’optimisme”.

L’optimisme el posa Miquel. La resolució del TJUE “pot ser considerada positiva en molts aspectes. Crec que també en el de la recuperació de la confiança en el dret”. Una sentència per tornar a creure.