La Fiscalia afirma que Junqueras no va patir indefensió quan va continuar sent jutjat després de ser elegit per a l'Eurocambra

La Fiscalia afirma en un nou escrit remès aquest dimarts al Tribunal Suprem que el fet que l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras continués sent jutjat pel 'procés' després de sortir elegit al Parlament Europeu no li va generar "de cap manera indefensió" i recorda que actualment no està subjecte a cap mesura cautelar, "sinó executadament condemnat a 13 anys de presó".

La Fiscalia realitza aquesta anàlisi en vista de la sentència dictada la setmana passada pel Tribunal De Justicia de la Unió Europea (TJUE) que va reconèixer la immunitat de Junqueras com electe al parlament europeu, i ho fa en un escrit que informa en contra de les peticions de nul·litat de la sentència del realitzades per les defensa tant de Junqueras com de l’exconseller Raül Romeva. Aquestes peticions es van fer abans de conèixer-se la sentència del TJUE, com a requisit per recórrer les seues condemnes davant del Tribunal Constitucional.

A més de la dels dos exmandataris d’ERC la Fiscalia ha fet públic aquest dilluns un segon escrit relatiu a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, en qui es rebutja igualment la nul·litat de la condemna per no donar-se els requisits que exigeix la llei perquè això es produeixi.

En l’escrit que dóna resposta a les peticions de nul·litat de Junqueras i Romeva la Fiscalía es remet al dit pel TJUE de la setmana passada i recorda que el primer efecte de la mateixa és el de "la immediata execució de la pena d’inhabilitació" imposada a l’exvicepresident, que va quedar a suspens precisament en espera del que hagués de dir la cort europea.

PÈRDUA DE CONDICIÓ D’EUROPARLAMENTARI

En segon lloc, i tal com ja va sol·licitar la setmana passada, els quatre fiscals del cas --Javier Saragossa, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena-- urgeixen la comunicació al Parlament Europeu de la situació processal de Junqueras "a fi que assorteixi els efectes oportuns en relació amb la pèrdua de la seua condició d’europarlamentari en virtut de la seua inhabilitació".

La Fiscalia també apunta en aquest escrit que el TJUE reconeix la immunitat de desplaçament que hagués hagut de permetre acudir al llavors enjudiciat a la sessió constitutiva del Parlament europeu.

Que això fos així, fins i tot al marge dels pressupostos exigits en la legislació nacional --com era la jura de la Constitució--, és segons la Fiscalia una qüestió "relativa a drets de sufragi passiu i participació política, aliens als que es ventilen en aquesta causa en relació amb la imputació del qual, enjudiciament i sentència definitiva no va produir cap impacte ni va generar de cap manera la indefensió que exigeix juntament amb la vulneració de drets fonamentals la present via de nul·litat", argumenta.

Quant a altres arguments esgrimits per les defenses per interessar la nul·litat de la sentència contra Junqueras i Romeva i Forcadell la Fiscalía rebutja que la sentència per sedició fora imprevisible i desproporcionada i nega igualment que el Suprem no fos competent per jutjar-los, que es tractés d’un tribunal parcial o que es vulnerés el principi acusatori per ser condemnats a més anys que els que demanava l’Advocacia per sedició. En el cas de Forcadell, es rebutja així mateix que se la condemni per fets realitzats per "d’altres"

ES REBUTGEN LES CAUSES DE NUL·LITAT

Insisteix que els fets que la sentència imputa als líders independentistes "no ataca directament la seua llibertat de pensament i d’expresió, ni el seu dret de reunió i manifestació, ja que els fets jutjats constitueixen un "exercici absolutament il·legítim" de tals drets i llibertats, en tant contraris a la llei i vulneradors dels drets i llibertats d’altres".

Per a la Fiscalia o cap dubte que el bé jurídic protegit pel delicte de sedició al qual els tres líders independentista van ser condemnats "posseeix prou rellevància constitucional" en tant ataca no només de forma directa a l’ordre públic "sinó en general a l’Estat de Dret basat en l’aplicació de la llei, en el legítim exercici de l’autoritat i les seues determinacions, el normal funcionament de les institucions i el correcte acompliment de les funcions públiques".