PANORAMA
Puigdemont exigeix a Llarena que anul·li la seua euroordre i afirma que no és “imparcial”
Reclama que se li permeti tenir llibertat de moviments després d’acreditar-se com a eurodiputat || Afirma que l’ordre de detenció va ser dictada “sense fonaments i sense permís del Parlament Europeu”
L’advocat de Carles Puigdemont va reclamar ahir a l’instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que desactivi les euroordres de detenció que pesen contra ell i arxivi la seua causa. A més també va demanar al magistrat que s’aparti de la causa “al no tenir la més mínima aparença d’imparcialitat”.
La defensa de Puigdemont, exercida per Gonzalo Boye, va presentar un escrit de 63 pàgines en el qual afirma, arran de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) sobre la immunitat del líder d’ERC Oriol Junqueras, que el seu client està protegit per la immunitat parlamentària i que “no és procedent cap mesura privativa de la seua llibertat”.
Demana a la Sala Penal la rectificació de la llibertat per a un d’ells per un error en la interlocutòria
Boye també afirma en l’escrit que l’ordre europea de detenció va ser dictada sense fonaments legals i sense la prèvia autorització del Parlament Europeu. Així mateix, reclama deixar sense efecte “qualsevol altra mesura cautelar que subsisteixin contra Puigdemont en aquest procediment, fins i tot acordades anteriorment a l’adquisició de la seua condició de diputat al Parlament Europeu, al resultar incompatibles amb les immunitats inherents a aquesta condició” i recorda que “ni les autoritats de Bèlgica, ni les d’Alemanya, ni les d’Escòcia” en els tres processos euroordres de detenció als quals s’ha vist incurs Puigdemont, han entès necessari ingressar-lo en presó preventiva.
Es tracta de la mateixa postura que la setmana passada va reconèixer el TJUE en el cas de Junqueras, per la qual cosa segons Boye la posició adoptada per la Fiscalia del Suprem com pel jutge d’instrucció del cas és “insostenible”. A més posa en dubte la imparcialitat de Llarena pel fet que mantingui un contenciós civil amb Puigdemont que encara està pendent de resoldre’s
Llanera va demanar informes a les parts per saber com aplicar la sentència de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras que podria afectar els processats que es troben fora i que van ser escollits com a eurodiputats, com és el cas de Puigdemont i Toni Comín.
L’Audiència Nacional va acordar ahir deixar en llibertat sota fiança Ferran Jolis i Alexis Codinas, dos dels CDR detinguts el 23 de setembre passat en l’operació Judes i que són investigats per terrorisme. Jolis, que té vincles familiars a la localitat lleidatana de Belianes, pot sortir amb una fiança de 5.000 euros i, segons la resolució judicial, s’ha valorat que “no va tenir contactes amb materials explosius”. Per la seua part, a Codinas li van imposar una fiança de 10.000 euros ja que, encara que no es van trobar explosius al seu domicili, sí que es van trobar “substància precursores”. Inicialment la Fiscalia es va oposar al seu alliberament al considerar que podria tenir a casa seua “un laboratori clandestí” per fabricar explosius. Codinas forma part, amb els únics dos detinguts que estan en presó preventiva, Germinal Tomàs i Jordi Ros, del “nucli productor” d’explosius del grup, segons la investigació. Uns altres tres dels set detinguts en l’operació, Xavier Duch, Eduard Garzón i Txevi Buïgas, van sortir de la presó la setmana passada després de dipositar una fiança de 5.000 euros. L’Audiència ha imposat a Jolis i Codinas mesures cautelars com comparèixer als jutjats setmanalment, la prohibició d’abandonar l’Estat, la retirada del passaport i la notificació d’un domicili en el qual se’ls pugui localitzar. No obstant, des d’Alerta Solidària van informar que els dos haurien d’estar un dies més a la presó per un error en la gestió de les fiances.
Per la seua part, la Fiscalia de l’Audiència va sol·licitar a la Sala Penal que emetés una rectificació de la interlocutòria que acorda la posada en llibertat per a Codinas, ja que “li atribueix en la interlocutòria un suport a la llibertat condicional que, en realitat, no es va produir”.