Sánchez s'assegura la investidura

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, opta al seu tercer intent d’investidura embolicat en un clima d’excepcionalitat per la data en què se celebrarà el ple, enmig de les vacances nadalenques, i per les circumstàncies que caracteritzen el seu projecte de Govern: una inèdita coalició amb Unidas Podemos que requereix la col·laboració dels independentistes d’ERC.

A diferència de les seues temptatives anteriors el 2016 i el juliol passat, ambdues fallides, en aquesta ocasió el líder socialista se sotmet a un debat d’investidura amb els suports mínims amarrats per tirar-la endavant en segona votació, on tan sols necessita reunir més vots a favor que en contra.

Sánchez compta amb els vots a favor d’Unidas Podemos, PNB, Más País, Compromís, Teruel Existe, amb els quals suma un total de 166 vots davant 164 vots en contra de PP, Ciutadans, Vox, Junts per Catalunya, la CUP, Unión del Pueblo Navarro (UPN), Forum Asturias i Partido Regionalista Cántabro (PRC), que ha rectificat la seua disposició inicial a afavorir la investidura després de conèixer el contingut del pacte del PSOE amb ERC.

La decisió del BNG de descartar el vot en contra –encara ha d’aclarir si votarà sí o abstenció–, unit a les abstencions ja segures d’ERC i de Bildu garanteixen a Sánchez tenir més vots a favor que en contra en aquesta segona votació.

LA MUTACIÓ DESPRÉS DEL 10 N

Per arribar fins aquí Sánchez ha hagut de canviar i imprimir un gir radical en el discurs que va mantenir a la precampanya a les eleccions del 10 de novembre, quan demanava una majoria més àmplia precisament per no haver de governar en coalició amb Unidas Podemos ni recolzat en els independentistes sota l’argument que cap d’ells no aportaria estabilitat al país.

Però la repetició electoral no va complir les expectatives del PSOE que, lluny de millorar resultats, va passar de 123 a 120 escons al Congrés dels Diputats i va perdre la majoria absoluta al Senat.

Per a sorpresa de tots, en menys de 48 hores després de les eleccions, Sánchez va assolir un preacord amb el líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, per governar en coalició i amb el líder morat ocupant una vicepresidència de tall social. Enrere van quedar les discrepàncies de fons sobre com afrontar el problema amb l’independentisme a Catalunya que argumentava amb freqüència Sánchez per justificar la impossibilitat que el líder de Podemos entrés en el Govern espanyol.

En realitat, la caiguda de Podemos el 10 de novembre també va flexibilitzar la seua posició negociadora davant del PSOE, adoptant una actitud menys exigent quant a les carteres que volien ocupar dins de l’Executiu.

Sánchez va passar així d’afirmar que no dormiria tranquil amb persones inexpertes de Podemos al capdavant de determinats Ministeris a defensar la coalició amb els morats com l’única forma de govern possible.

El ràpid acord amb Podemos per governar en coalició va encegar la via d’una eventual col·laboració de PP o Ciutadans per permetre que el Govern espanyol es posés a caminar sense dependre dels independentistes.

De fet, en la primera ronda de contactes que va obrir el PSOE després d’arribar el seu preacord amb Podemos va incloure ERC, entre altres partits, però no a PP ni a Ciutadans que, juntament amb Vox, acusen Sánchez de "traïció" a Espanya per les seues cessions davant d’independentistes i nacionalistes.

ELS TEMORS DE LA DRETA

El compromís assolit amb ERC per sotmetre a consulta de la ciutadania catalana les conclusions a les quals arribi la mesa de negociació sobre el "conflicte polític" a Catalunya que posaran en marxa el Govern espanyol i el Govern català, unit a les cessions que veuen en l’acord amb el PNB, han encès les alarmes en l’oposició.

Per al líder 'popular', Pablo Casado, Sánchez "ha pactat un referèndum amb els delinqüents que van donar un cop a l’Estat" i accedeix davant del PNB a expulsar la Guàrdia Civil de Navarra en cedir a la comunitat foral les competències exclusives en trànsit, si bé els 'populars’ s’obliden de recordar que el president José María Aznar va prometre l’any 2000 la transferència d’aquesta competència.

Unit al temor per una eventual desaparició de la Guàrdia Civil a Navarra, Ciutadans mira amb recel l’acord que el PSOE ha subscrit amb el PNB pel compromís que inclou d’"impulsar" les reformes necessàries per "adequar l’estructura de l’Estat al reconeixement de les identitats territorials".

En un últim intent de trencar les costures del PSOE enfrontant als barons reticents a pactar amb l’independentisme amb Sánchez, la portaveu parlamentària de Ciutadans, Inés Arrimadas, va trucar a diversos d’ells amb l’objectiu que es desmarquessin de l’estratègia del seu líder.

El que va aconseguir va ser que els líders territorials socialistes sortissin en bloc culpant Ciutadans de no voler impedir que la governabilitat d’Espanya descansi en forces independentistes, ja que amb el seu vot a favor seria innecessària l’abstenció d’ERC.

Vox també ha acusat Sánchez d’"agenollar-se davant d’"uns autèntics colpistes" i "trepitjar la sobirania nacional de tots els espanyols" per "la misèria" de recuperar la presidència de Govern espanyol.

El candidat a la investidura arriba al debat sense haver donat cap explicació prèvia respecte dels acords assolits, encara que el contingut d’aquests documents sí que s’ha donat a conèixer el públic, des del programa de govern amb Unidas Podemos a l’acord que garanteix l’abstenció d’ERC.