Ábalos matisa que la consulta sobre el diàleg no serà un referèndum

El secretari d’Organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, va matisar ahir que la consulta acordada amb ERC sobre els resultats del diàleg bilateral entre l’Estat i la Generalitat no serà un referèndum d’autodeterminació. En declaracions a la seu de Ferraz amb motiu de la reunió de la cúpula dels socialistes per validar el pacte de Pedro Sánchez amb els republicans, Ábalos va subratllar que “no donem suport a una consulta sobre la independència. Nosaltres continuem mantenint la nostra posició que és mantenir la integritat territorial d’Espanya”.

No obstant, va admetre que el Govern central accedirà a “debatre qualsevol iniciativa” a la taula de diàleg. “Cosa que no equival a compartir”, va afegir. Per la seua banda, el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va censurar l’entesa del PSOE i d’ERC perquè “no es poden fer consultes en territoris per separat, tret de les d’aprovació de l’Estatut”. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, al seu torn, va dir que amb l’acord “s’entreveu” una solució per al conflicte català sense sortir de la Constitució.

Ábalos admet que a la taula de diàleg es podrà “debatre qualsevol iniciativa” encara que no la comparteixin

A aquest aspecte es va referir ahir mateix la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, que va afirmar que la Carta Magna no actuarà com a “límit” del diàleg entre La Moncloa i la Generalitat. “Hem identificat que el marc legal és l’ordenació jurídica democràtica, i això va molt més enllà de la Constitució”, va sentenciar la lleidatana, que va augurar que les propostes de Madrid quedaran “molt curtes” en comparació amb fins on vol arribar l’independentisme. Vilalta també va indicar que el Govern de la Generalitat finalment “s’asseurà a la taula de negociació perquè és el que hem estat reivindicant”. Arran d’això, va admetre que no han parlat prou amb Junts per Catalunya durant les negociacions amb el PSOE a causa que era necessària “una certa discreció”. “Ara ja ho hem compartit tot amb els socis de Govern”, va concloure.

El PSOE es va assegurar ahir els suports necessaris perquè Pedro Sánchez aconsegueixi ser investit cap de l’Executiu central en segona votació el dimarts 7. Als vots favorables que ja tenia lligats de Terol Existeix, Compromís i Nova Canàries, va sumar l’aval del BNG i l’abstenció de Coalició Canària. D’aquesta forma, amb el suport dels diputats de Més País, el PNB, Unides Podem i els socialistes, i l’abstenció d’EH Bildu i ERC, dimarts es posaria fi a pràcticament un any de Govern en funcions.

Tanmateix, aquest panorama tan satisfactori per a Ferraz, que aconseguirà guanyar una investidura per primera vegada des de fa més d’una dècada, ja que Sánchez va arribar a La Moncloa després de la primera moció de censura que va prosperar al Congrés en 40 anys de Constitució, es va ennuvolar amb les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Així, després de conèixer la inhabilitació de facto de Torra i la retirada de la condició d’eurodiputat a Junqueras, els republicans van anunciar que es reuneixen avui a partir de dos quarts d’onze del matí per examinar les decisions de la JEC i “valorar les seues conseqüències” sobre la investidura.

Fonts d’ERC van explicar que l’objectiu del conclave, que se celebra en paral·lel als primers compassos del ple d’investidura, és “coordinar la resposta” davant de les inhabilitacions. I és que al consell nacional d’aquest dijous, els d’Oriol Junqueras ja havien compromès l’abstenció dels seus tretze diputats al Congrés per permetre la investidura. Si canviés el sentit del seu vot al no, Pedro Sánchez no seria nomenat president. “No aconseguiran rebentar la investidura”, va augurar ahir a la nit Joan Tardà, exportaveu d’ERC al Congrés.