ESNOTICIA
Sánchez, president per la mínima d'un inèdit Govern de coalició
Aspre ple d’investidura que tira endavant gràcies a l’abstenció d’ERC i Bildu
Pedro Sánchez posa somrient a l’hemicicle del Congrés després d’obtenir una votació favorable a la seua investidura.
Pedro Sánchez va ser finalment investit ahir president del Govern espanyol a l’obtenir la confiança del Congrés en una segona votació ajustadíssima amb dos escons de diferència (167 sís i 165 nos) i en la qual ERC i Bildu van aplanar el camí del líder socialista amb la seua abstenció. Tot plegat en un aspre ple que augura una lesgislatura crispada.
Finalment no hi va haver sorpreses i Pedro Sánchez va aconseguir ser elegit president del Govern espanyol en segona votació. Li van donar el sí 167 diputats (PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Nova Canàries, BNG i Terol Existeix), davant dels 165 en contra de PP, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya, Navarra Suma, la CUP i el PRC. Les 18 abstencions d’ERC i EH Bildu van resultar imprescindibles perquè Sánchez sortís de l’hemicicle camí de la Moncloa ja com a president proclamat i no en funcions, i amb el que serà el primer govern en coalició, al costat d’Unides Podem, de l’actual democràcia.
La bancada socialista i la morada van celebrar amb aplaudiments, abraçades, crits de “sí que es pot” i fins i tot llàgrimes, les de Pablo Iglesias i de la socialista Adriana Lastra, la victòria en un ple d’investidura en el qual va sobrevolar l’ombra del tamayazo. Les pressions van ser tan fortes sobre alguns diputats que el PSOE presentarà denúncies.
La intenció de l’Executiu d’apujar les pensions i el salari dels funcionaris incrementarà el dèficit
Finalment no hi va haver sorpreses i els vots es van donar segons el guió escrit per cada formació. Tots menys Ana Oramas, que es va mantenir en el no saltant-se la disciplina del seu partit, Coalició Canària.
Tal com va ocórrer diumenge, Sánchez va iniciar el debat previ a la votació entre les esbroncades des dels escons de la dreta. Va insistir que el PSOE s’ha imposat en les últimes cinc eleccions: “Cinc eleccions amb el mateix resultat no són una coincidència. Es diu democràcia i expressió de la voluntat popular.”
Sánchez va acusar els partits “del no” d’apostar per “seguir en el bloqueig” davant l’“única opció possible de govern” que és la coalició amb Podem. I els va advertir que tenen dos opcions: o seguir en l’enrabiada o acceptar el resultat electoral. “Els recomano que acceptin el segon”, els va dir.
El seu soci de coalició i futur vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, enviava un consell a Sánchez, que davant dels “intolerants” i els “provocadors”, els que volen “portar Espanya al passat”, el president tingui “el millor to i la fermesa democràtica més gran”. A més, davant dels atacs de PP i Vox, Iglesias va acusar els líders d’aquests partits, Pablo Casado i Santiago Abascal, de convertir-se en “la major amenaça contra la monarquia a Espanya”. El moment més emotiu el va protagonitzar, molt a pesar seu, la diputada d’En Comú Podem Aina Vidal que, malalta d’un càncer agressiu, no va faltar a la votació per donar suport a la investidura de Sánchez.
Aprovar els pressupostos, una de les primeres proves de foc
Una vegada superada la investidura de Pedro Sánchez com a president d’un Govern de coalició amb Unides Podem, l’Executiu ha de garantir-se els vots per als Pressupostos Generals del 2020, claus perquè la legislatura tiri endavant.
Així, la primera tasca del nou Govern de l’Estat serà donar compte del límit de despesa no financer o sostre de despesa per al 2020, base per a l’elaboració dels comptes públics i al qual acompanyaran els objectius de dèficit i deute públic per als propers anys, que hauran de ser votats a les Corts.
El nou camí de dèficit acompanyarà els Pressupostos de l’any vinent i fonts d’Hisenda van assenyalar que l’enviat a Brussel·les serà previsiblement modificat a l’alça per fer-lo més flexible, ja que estava vinculat a uns pressupostos prorrogats.
El Govern espanyol veu factible tancar el 2019 amb un dèficit públic del 2% del PIB, encara que es fa més difícil complir amb l’1,1% per al 2020 i amb el 0,4% per a 2021 que marca Brussel·les.
De fet dos de les mesures que pretén posar en marxa el nou Executiu de forma immediata –apujar les pensions el 0,9% i el 2% el salari dels funcionaris– tindrien un impacte d’entre 4.800 i 6.000 milions d’euros i incrementarien el dèficit pactat.
