El Suprem ratifica la inhabilitació de Quim Torra i el Parlament reitera que no obeirà

El Tribunal Suprem va rebutjar ahir suspendre l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va retirar el 3 de gener passat el president de la Generalitat, Quim Torra, la credencial com a diputat del Parlament. L’alt tribunal va rebutjar la petició de mesura cautelaríssima sol·licitada per Torra al no apreciar “raons d’especial urgència que aconsellin suspendre en 48 hores” l’acord de la JEC abans de resoldre el fons de la qüestió. Segons la resolució, la inhabilitació del president com a diputat s’hauria d’aplicar de manera immediata, però la cambra catalana, que és la que hauria d’executar l’ordre, va aprovar, després de la decisió de la JEC, en un ple extraordinari, que no ho farà. Decisió també ratificada pel president del Parlament, Roger Torrent, després de conèixer la decisió del Suprem. Ara la Sala estudiarà si és procedent aplicar la mesura cautelar de suspensió i com afecta la inhabilitació com a diputat al seu mandat, ja que, segons l’article 67.2 de l’Estatut, el president de la Generalitat “és elegit pel Parlament d’entre els seus membres”, però no diu res de què passa quan perd l’escó estant ja en el càrrec.

Després de conèixer la sentència, el president es va reunir amb Roger Torrent, els membres de la Mesa i membres dels partits independentistes per abordar la decisió de la Cambra Alta per convocar un consell executiu extraordinari i després va declarar que “no acatarà la decisió” i va assegurar que ell continuava sent “diputat del Parlament i president de Catalunya” argumentant que “l’únic que pot cessar el president és el Parlament” i va criticar que la sentència és “un nou atac” contra la soberania de la cambra catalana. Ahir mateix també va demanar a la Junta Electoral de Barcelona la suspensió de l’execució de l’acord de la JEC fins que el Suprem “es pronunciï sobre les mesures cautelars”. Tanmateix, aquesta va declarar vacant l’escó de Torra i va nomenar de substitut Ferran Mascarell, el successor a la llista de JxCat. La decisió, va afegir, és d’obligat compliment i no podrà ser recorreguda. Per la seua part, el president del Parlament va ratificar la decisió ja adoptada per la Cambra catalana que, segons el seu criteri, Torra “continua sent diputat de ple dret”, malgrat la inhabilitació dictada contra ell i va anunciar que la Mesa presentarà un recurs davant del Tribunal Suprem, en el qual s’al·legarà que la JEC no és competent per poder ordenar la inhabilitació d’un diputat, sinó que ho ha de decidir la cambra. Segons l’article 24 del reglament del Parlament, un diputat només perd la seua acta, entre altres raons, si existeix una condemna d’inhabilitació per sentència ferma.

Assegura després de la sentència que continua “sent diputat del Parlament i president de Catalunya”

Les dades de dèficit són les més elevades des del 2008, quan va ser de 17.200 milions d’euros

El dèficit de Catalunya amb l’Estat va superar als exercicis del 2015 i 2016 els 16.800 milions d’euros, segons les últimes actualitzacions del balanç fiscal de la direcció general de pressupostos de la Generalitat. Les dades, les més altes des dels 17.200 milions del 2008, s’inclouran a l’informe econòmic i financer que acompanyarà els pressupostos catalans per al 2020. D’acord amb aquestes xifres, el dèficit fiscal del 2015 va suposar el 8,2% del PIB, en un any en què els catalans van aportar el 18,9% dels ingressos del sector públic espanyol i van rebre només un 13,2% de despesa. Respecte al 2016, es va situar al 7,9% del PIB, aportant un 19,2 per cent dels ingressos i rebent una despesa del 13,5%. Aquesta última actualització permet, segons la vicepresidència d’Economia i Hisenda, “constatar un any més que Catalunya pateix una situació de dèficit fiscal en relació amb l’Estat”. Aquesta balança fiscal es va calcular amb el mètode de flux monetari, que reflecteix la despesa efectiva del sector públic central, considerat el “més efectiu” per la Generalitat, ja que reflecteix les inversions al territori. En cas d’aplicar altres mètodes, com el de càrrega-benefici, defensat pel ministeri d’Hisenda, el dèficit català se situaria en els 1.830 milions el 2015 i en els 12.225 el 2016, xifres que representen un 5,8% i un 5,7% del PIB, ja que en aquest es reflecteixen inversions en altres zones, que en poden beneficiar d’altres.