Jutges d’Europa protesten a Varsòvia contra la reforma de la Justícia

Jutges de diversos països europeus han protestat a Varsòvia al costat dels seus col·legues polonesos en defensa de la separació de poders i contra la reforma judicial promoguda pel Govern de Polònia de la força nacionalista Llei i Justícia, que pretén sancionar als magistrats que qüestionin públicament aquesta mesura.

"Aquesta protesta és important no només per als jutges polonesos, sinó també per als jutges de tot Europa", va afirmar la presidenta de l’Associació Europea de Jutges de Tribunals Administratius, Edith Zeller.

Zeller es va situar al capdavant de la delegació de magistrats procedents de catorze països (Holanda, Àustria, Grècia, Alemanya, Hongria, Croàcia, Portugal, Dinamarca, França, Itàlia, Noruega, Romania, Estònia i Irlanda) per manifestar-se al costat de jutges polonesos davant la seu del Tribunal Suprem de Varsòvia.

La protesta és una reacció a l’últim episodi de la reforma judicial empresa per Llei i Justícia, una norma aprovada el passat 20 de desembre pel Parlament polonès (controlat per aquesta formació nacionalista) que contempla sancions disciplinàries per als jutges reticents a acceptar els canvis impulsats pel partit governant.

En concret, la polèmica llei proposa sancions, inclòs el cessament, per a aquells magistrats que qüestionin la legalitat dels nomenaments fruit de la reforma judicial i per a qui participin en activitats públiques que puguin menyscabar la posició de neutralitat judicial.

"Els canvis deixarien l’escassa llibertat de la que encara gaudeixen els tribunals polonesos sota el control polític del poder executiu, la qual cosa significarà el final de la separació de poders i una amenaça als valors europeus que també compartim a Polònia," va explicar a Efe el responsable de l’organització polonesa de jutges Iustitia, Krystian Markiewicz.

Des de 2015, any en què Llei i Justícia va aconseguir la seua primera victòria per majoria absoluta, el Govern polonès ha introduït una sèrie de reformes legislatives i polítiques que "han soscavat la independència del poder judicial", va assegurar Efe la responsable d’Amnistia Internacional en aquest país, Draginja Nadazdin.

Entre aquests canvis, va denunciar Nadazdin, destaquen la politització en la designació de magistrats al donar al Ministeri de Justícia la facultat exclusiva per nomenar i destituir jutges, així com l’avenç de l’edat de jubilació per als membres del Tribunal Suprem.

La norma que regula el règim disciplinari dels magistrats encara ha de ser aprovada pel Senat (controlat per l’oposició) abans d’entrar en vigor, el que fa preveure un llarg tramiti parlamentari abans de rebre llum verda.

La Unió Europea (UE) ha acusat en nombroses ocasions el Govern polonès de polititzar el poder judicial, mentre Varsòvia afirma que la seua reforma és necessària per superar un sistema de justícia "ineficient i ancorat en l’estructura heretada del període comunista".

Les decisions de Polònia d’augmentar el control del poder polític sobre l’administració de justícia i els mitjans de comunicació s’han guanyat les crítiques de la Comissió Europea, que considera que aquest país vulnera amb les seues reformes l’Estat de dret i els principis democràtics.

En un pas sense precedents, Brussel·les va decidir el 2017 activar el procediment de l’article 7 del Tractat Europeu contra Polònia, que fins i tot podria arribar a perdre el seu dret de vot a la Unió Europea.