Trapero nega que temessin la col·locació d'artefactes explosius per l'1-O

El major dels Mossos D’Esquadra Josep Lluís Trapero ha negat aquest dimarts que temessin que algun grup anarquista anés a col·locar artefactes explosius per l’1-O, tal com consta en un informe d’avaluació de riscos del 8 de setembre de 2017 de la Comissaria General d’informació de la Policia catalana.

En la segona jornada del judici a l’Audiència Nacional per l’actuació dels Mossos l’1-O, el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, ha continuat el seu interrogatori a Trapero preguntant-lo sobre una sèrie de correus electrònics que va rebre de la Comissaria General d’Informació.

Segons Carballo, en un d’aquests correus, s’avaluava la "possible actuació de col·lectius anarquistes que podien fins i tot reivindicar l’activitat violenta en forma d’artefactes explosius i d’activitat armada a Catalunya".

Trapero prèviament ha volgut aclarir que no es pot donar per fet que es llegien tots els informes que li enviaven, "no és així". "Un no té capacitat de llegir absolutament tot el que li arriba al correu", ha replicat, per després assegurar que aquest correu en concret no ho va arribar a llegir.

"Això li asseguro no haver-ho llegit i en cap reunió en la que s’analitzaven els riscos per a l’1-O, la Comissaria General d’Informació mai no es va parlar en aquests termes", ha afirmat.

Ha explicat que sobre els col·lectius anarquistes, ahir ja va assenyalar que en les últimes valoracions que es van exposar en una de les reunions que va tenir al Palau de la Generalitat es va parlar de 40 zones, barris conflictius amb grups de tipus anarquista amb els que ja havien tingut havíem problemes.

Més enllà d’això, "mai no es va valorar en aquests termes que hi hagués artefactes", ha insistit.

Sobre aquests correus que li van ser remesos, Trapero ha explicat que els informes sobre la valoració de riscos de cara a l’1-O van començar a fer-se de forma setmanal o quinzenal per passar a ser diaris en atansar-se la data de referèndum

A preguntes del fiscal ha rebutjat que aquests informes estiguessin relacionats amb el conegut com el pla Ágora, ja que aquest es va dissenyar al juliol, i va entrar en vigor el 4 de setembre, una mica més tard del previst a causa dels atemptats de Catalunya del 17 d’agost.

El Pla Àgora, segons ha indicat, responia que el procés sobiranista implicava un "tensionament social", pel que se centrava a donar seguretat a les institucions que tinguessin "algun tipus d’amenaça, escarni o dany. "Aquesta seria l’única relació" amb el procés, ha precisat.

Segons el fiscal, en un informe de l’11 d’agost Manuel Castellví, responsable de la comissària general, va aportar "novetats rellevants en relació amb el procés" com les dates en les quals hi havia prevista la votació de les lleis del referèndum, que llavors no se sabien.

"Vostè tenia informació privilegiada sobre aquesta tramitació legislativa", li ha assenyalat Carballo a Trapero, que ha afirmat que no recordava haver llegit aquest correu com molts d’altres, i ha explicat que en les reunions que es mantenien es feia una síntesi de les novetats més rellevants.

Ha assegurat desconèixer d’on es va obtenir aquesta informació, i ha indicat que Castellví ha estat anomenat com a testimoni a aquest judici, i "el podran preguntar". "El que va aconseguir aquesta informació és responsabilitat de la Comissaria general d’Informació", ha conclòs.