Trapero es va plantejar detenir personalment Puigdemont i el seu equip l'hi va desaconsellar

La tercera sessió del judici a l’Audiència Nacional contra l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra per l’1-O va servir per acabar amb l’interrogatori de l’exmajor Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió i que s’enfronta a una petició de pena d’11 anys de presó. Trapero va respondre ahir les preguntes de la defensa, que van servir per emfatitzar la distància marcada amb els dirigents independentistes en les rèpliques dels dies anteriors al fiscal Miguel Ángel Carballo. Així les coses, l’excap del cos va explicar que, després de la declaració unilateral d’independència (DUI), es va plantejar detenir personalment Carles Puigdemont en cas que ho ordenés algun jutjat. Tanmateix, els comissaris Ferran López, que es va fer càrrec dels Mossos durant el 155, i Joan Carles Molinero el van dissuadir i es van comprometre a ser ells mateixos els qui practiquessin l’arrest si ho ordenava l’autoritat judicial. En aquesta línia, Trapero també es va lamentar de no haver fet una roda de premsa abans del referèndum per desmarcar-se del Govern. En aquest sentit, va indicar que, després d’una reunió al Palau de la Generalitat tres dies abans de la consulta, “ens vam plantejar parlar-ne perquè en vam sortir frustrats i insatisfets”. “Vam fer un esborrany però vam declinar publicar-ho, ara ho lamento”, va concloure.

D’altra banda, després de defensar de nou l’actuació dels Mossos durant l’1-O i subratllar que el dispositiu policial d’aquell dia estava “pactat” amb les altres forces de seguretat, va revelar que, després de la seua destitució al capdavant de la policia catalana, l’han sondejat diverses vegades per entrar en política, cosa que ha refusat. Igualment, va afirmar que el president, Quim Torra, li va oferir formalment tornar al càrrec, una cosa a què l’exmajor es va negar.

Trapero insisteix que l’operatiu de l’1-O estava “pactat” entre Mossos, Policia i Guàrdia Civil

Finalitzat l’interrogatori a l’exmajor Josep Lluís Trapero, la següent a asseure’s davant del tribunal de l’Audiència Nacional va ser la intendenta Teresa Laplana, acusada de sedició i per a la qual el Ministeri Públic demana una pena de 4 anys de presó. Laplana va manifestar que el 20 de setembre de fa tres anys no li tocava treballar però que, en vista de l’escorcoll a la conselleria d’Economia i de la manifestació que es va muntar davant l’edifici, hi va acudir perquè “era la meua responsabilitat” al no poder anar-hi cap altre company. “Aquell dia el tenia de repòs perquè pateixo una síndrome vertiginosa”, va indicar. La intendenta, que va arribar cap a les 9.20 del matí i ja hi va trobar una “aglomeració de persones”, va indicar que la seua funció era “informar del que veia als seus superiors i interlocutar amb la Guàrdia Civil”. Així mateix, va puntualitzar que va parlar amb Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC, perquè els seus superiors l’hi van demanar. En aquest sentit, va assenyalar també que li van sol·licitar que voluntaris d’aquesta entitat ajudessin a entrar i sortir de l’edifici, envoltat per manifestants. Arran d’això, Laplana va assegurar que la manifestació, “de cap manera”, va ser violenta. “L’actitud dels concentrats era reivindicativa, expressaven rebuig cap a l’activitat de la Guàrdia Civil”. A més, va afegir que, si no es va muntar un perímetre de seguretat al voltant de la seu del departament que llavors liderava Oriol Junqueras, va ser perquè “l’actitud dels manifestants hauria estat de resistència”. D’altra banda, Laplana va relatar que “mai va arribar a veure” els vehicles de la Guàrdia Civil aparcats davant de la conselleria perquè “la manifestació era molt nombrosa”. I això, malgrat que Laplana va afirmar haver estat “en tot moment” al hall de l’edifici. “Després sí que vaig veure que els periodistes havien pujat als vehicles.”