L'independentisme busca vies perquè Torra eludeixi la inhabilitació de la Junta Electoral

En vigílies del ple del Parlament de demà, els partits independentistes continuen negociant una resposta unitària a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, dictada per la Junta Electoral Central (JEC) en execució de la condemna a any i mig d’inhabilitació per desobediència que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és que la decisió del Suprem de desoir la defensa de Torra i la Fiscalia i mantenir vigent l’acord de la JEC malgrat que la sentència contra el president no és ferma, ha provocat un debat en el si de l’independentisme entorn de les alternatives que s’obren perquè Torra segueixi al capdavant de la Generalitat i pugui continuar assegut en un escó del Parlament com a diputat. Després que la Junta Electoral enviés un requeriment a la Cambra catalana perquè desposseeixi Torra de la condició de diputat immediatament, la qual cosa aprofundiria en la controvèrsia de si pot o no continuar sent president, la decisió final queda en mans del president, Roger Torrent, que ha convocat demà abans del ple la Mesa per pronunciar-se sobre l’assumpte. Més encara quan la Junta Electoral barcelonina va rebutjar ahir “per falta de fonament” un altre recurs de Torra. Amb la pràctica seguretat que els lletrats del Parlament, que van avalar les tesis del president, no es pronunciaran de nou sobre la inhabilitació de Torra malgrat la decisió del Suprem de seguir endavant amb la destitució com a diputat, són els partits independentistes els que intenten forjar una posició única que blindi el lideratge del president en la Generalitat i les decisions que adopti la Cambra catalana i, a més, que no porti Torrent a un procés penal per desobediència. L’objectiu és que no passi com el 25 de gener de fa dos anys quan, a última hora, el mateix Torrent va suspendre el ple d’investidura de Carles Puigdemont per les traves dels tribunals espanyols.

Davant d’aquest escenari, segons van explicar ahir fonts de les formacions independentistes a diversos mitjans, hi ha sobre la taula la possibilitat que Torra continuï sent president però que no voti als plens del Parlament, per així no comprometre les votacions.

La solució passa perquè Torra continuï de president, Torrent no desobeeixi i el Parlament segueixi operant

I és que, com va defensar ahir la líder dels comuns a la Cambra, Jéssica Albiach, el president pot continuar al capdavant de l’Executiu fins i tot no sent diputat. Aquest posicionament, tanmateix, és posat en dubte des de Ciutadans i el Partit Popular. “No s’ha de caure en provocacions”, va recalcar la dirigent morada.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va assegurar que l’Executiu central “respectarà el que decideixi” el Parlament sobre la inhabilitació de Torra perquè és l’òrgan al qual “correspon” prendre aquesta decisió. No obstant, va augurar que la Cambra “respectarà les resolucions judicials”.

L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez va sortir ahir a la tarda de la presó de Lledoners per poder gaudir del seu primer permís penitenciari de 48 hores després de més de 27 mesos entre reixes. D’aquesta manera, es va convertir en el segon líder independentista condemnat per l’1-O que surt de permís. Ja ho va fer la setmana passada el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va ingressar a presó per ordre de l’Audiència Nacional el mateix dia que Sànchez, el 16 d’octubre del 2017. En un missatge a les xarxes socials, el que també va ser candidat a la presidència de la Generalitat per JxCat fa poc menys de dos anys va subratllar que “un permís no és la llibertat, és un parèntesi de 48 hores després de 19.944 hores de presó. Només l’amnistia ens tornarà la llibertat”.

Sànchez està pendent que el jutge de vigilància penitenciària li aprovi un segon permís, aquest de 72 hores, a què ja ha donat el seu vistiplau la presó de Lledoners, en la qual compleix condemna. Té dret a sol·licitar aquestes sortides a l’haver passat tancat més d’un quart de la pena de 9 anys de presó que li va imposar per sedició el Tribunal Suprem.

En paral·lel, Dolors Bassa, que va ocupar la cartera de Treball al Govern de Carles Puigdemont, va exigir “fets” al PSOE perquè no n’hi ha prou amb les paraules”. Així mateix, la membre d’ERC va subratllar que, “tot i que de manera diferent, ho tornaria a fer”.