Torra i Sánchez se citen per al 6 de febrer en una reunió a Barcelona

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el cap de l’Executiu central, Pedro Sánchez, es reuniran a Barcelona el 6 de febrer, en la que serà la seua primera trobada en el marc del diàleg “bilateral” entre les administracions espanyola i catalana pactat pel PSOE i ERC a l’acord d’investidura. Així ho va anunciar ahir portaveu de La Moncloa i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, al finalitzar la reunió del Consell de Ministres. En aquest sentit, va afirmar que “per ara” Torra segueix sent el president. “És obvi perquè no hi ha cap resolució judicial, ni cap norma que digui el contrari”, va subratllar, amb independència de la inhabilitació com a diputat del Parlament ordenada per la Junta Electoral Central (JEC), tenint en compte la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que dilluns va assumir el Parlament. Amb tot, la ministra socialista va deixar oberta la porta a suspendre o ajornar la reunió si es produeix alguna “incidència”.

Després de l’anunci de La Moncloa, el diputat republicà Jordi Orobitg va subratllar que es tracta d’un “pas important” per abordar el “conflicte polític”. Per la seua banda, el parlamentari de JxCat Francesc de Dalmases va posar èmfasi en la importància de determinar com “emmarcar” el diàleg. “Sabem que no hem de defallir ni una mica en el diàleg, però tinguem molt en compte on l’emmarquem, i de què i com volen que es parli”, va remarcar.

D’altra banda, el líder del Partit Popular, Pablo Casado, va recriminar a Sánchez la decisió de reunir-se amb Quim Torra perquè “no és un interlocutor vàlid” atès que, al seu entendre, ja no és president. En aquesta mateixa línia, la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va insistir que Torra és un “condemnat”.

Però les paraules més dures van arribar de la mà de l’expresident del Govern José María Aznar, que va acusar Pedro Sánchez de “promoure un canvi de règim”. Aznar va alertar del perill de la “fragmentació” que viu Espanya, en especial el centredreta, i de l’“auge dels nacionalismes i els populismes”, que ha portat a una “polarització” de la vida política. Va recomanar a Casado “confrontar amb el Govern [central] com si Vox no existís”.

Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament en el Govern de Carles Puigdemont i que ara s’enfronta a una euroordre a Escòcia, com estava previst, no va anar ahir a acatar la Constitució per recollir la credencial com a eurodiputada després de la marxa dels parlamentaris britànics pel Brexit. La JEC l’ha tornat a citar demà i, en cas de no assistir-hi, deixarà vacant l’escó malgrat la resolució del Tribunal de Justícia de la UE sobre Oriol Junqueras, que va dir que aquest tràmit d’acatament no condiciona l’adquisició de la condició plena d’eurodiputat.

El Tribunal de Comptes va fixar ahir en 4.146.000 euros l’import de la responsabilitat comptable de la cúpula independentista per les despeses que, al seu entendre, es van efectuar per portar a terme el referèndum de l’1-O. El funcionari delegat que instrueix la causa va notificar, per mitjà d’una acta de liquidació provisional, a una trentena d’exdirigents del Govern l’obligació de dipositar en un termini de quinze dies una fiança solidària equivalent a aquesta quantitat per la suposada desviació de fons públics per a la celebració de la votació. En cas de no abonar les quantitats, el Tribunal de Comptes procedirà a embargar els béns dels investigats. Entre els assenyalats per aquest òrgan administratiu fiscalitzador de la responsabilitat comptable dels polítics hi ha Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El líder republicà és el dirigent independentista a qui el Tribunal de Comptes atribueix la responsabilitat comptable més elevada. Així, considera que ha de respondre per partides pressupostàries que, sumades, arriben als 3,6 milions d’euros.

La causa al Tribunal de Comptes per l’1-O té origen en una demanda presentada per les entitats unionistes Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució. És una acció similar a la que va condemnar pel 9-N l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau.

La Caixa de Solidaritat ja ha posat en marxa una campanya per recollir aquests més de 4 milions i evitar l’embargament dels béns dels investigats.

El ple del Tribunal Constitucional va aprovar ahir de manera unànime dirigir-se a la Fiscalia perquè estudiï si obre una investigació per desobediència contra el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident primer de la Cambra, Josep Costa, i el secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós. A l’escrit, els magistrats accepten un incident d’execució de sentència presentat pel Govern central, entenent que els tres van desatendre l’ordre d’impedir la tramitació de resolucions que insistien en la defensa de l’autodeterminació i a reprovar la monarquia. Concretament, es refereixen als acords de la Mesa del Parlament del 22 i del 29 d’octubre de l’any passat, que van admetre a tràmit una proposta de resolució que manifestava que el Parlament, davant de la sentència del Suprem per l’1-O, “reitera i reiterarà en tantes ocasions com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per expressar el seu futur polític”. Abans, tanmateix, el Constitucional ja havia prohibit a la Cambra catalana l’admissió de proposta de resolucions que versessin sobre aquestes qüestions.

El president de la Generalitat, Quim Torra, després de conèixer la decisió dels magistrats, va expressar el seu suport a Torrent, Costa i Campdepadrós. “Sempre amb la defensa dels drets fonamentals”, va subratllar.