El número 2 de Trapero diu que la Guàrdia Civil va tenir una “atenció immediata"

Després del pas del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos per l’Audiència Nacional com a primer testimoni a declarar al judici contra l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra per l’1-O, ahir va ser el torn de Ferran López, comissari de la policia catalana que va ser mà dreta de l’exmajor Josep Lluís Trapero i es va fer càrrec del cos durant l’aplicació del 155. A la seua compareixença, López va admetre que, durant el 20 de setembre del 2017, es va produir una “desatenció formal” per part dels Mossos a la Guàrdia Civil. Tanmateix, va afirmar que les peticions que els agents de la Guàrdia Civil van cursar per via telefònica van tenir una resposta “immediata” i que, en definitiva, la referida “desatenció” no va tenir “cap importància” en l’operatiu. Arran d’això, va subratllar que es va assabentar dels escorcolls de la Guàrdia Civil programats per a aquell dia per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona minuts abans que comencessin, “al cotxe, quan anava a la feina”. També sobre la concentració del 20-S al davant de la seu de la conselleria d’Economia a Barcelona, López va argumentar que l’evacuació de la lletrada de l’administració de justícia Montserrat del Toro pel Teatre Coliseum va ser l’opció més “segura, ràpida i fàcil”, encara que no la via natural.

D’altra banda, el comissari dels Mossos va manifestar que, en vigílies de l’1-O, s’assabentava “per la televisió” dels plans del Govern. “És trist estar pendent de la televisió per saber què fa el teu govern”, va assenylar, alhora que va posar el focus en el fet que el cos va viure una situació estranya perquè treballava amb un Govern “fora de la llei”. En aquest sentit, va asseverar que van traslladar a Carles Puigdemont i els membres de l’Executiu que els Mossos complirien el mandat d’impedir la votació. Així doncs, va qualificar com de “molt trist” el dia en què el Constitucional els va fer arribar un apercebiment perquè acatessin l’ordre d’evitar l’1-O. Malgrat tot, en relació amb el paper dels Mossos d’Esquadra durant la consulta, López va indicar que “no podem estar-ne satisfets. Es va fer de la manera que vam poder davant de les limitacions de personal” i va dir que no recorda si a les reunions prèvies de coordinació es va parlar de “dotacions” o de “binomis”.

López diu que els Mossos van complir “com vam poder” l’ordre d’impedir la votació de l’1-O

A més, López va explicar que tenien un pla no escrit per detenir Puigdemont si arribava el mandat judicial per portar a terme l’arrest, fins i tot abans del dia del referèndum.

En conseqüència, al seu entendre, els Mossos havien d’actuar amb més “prudència” i “paciència” que en altres ocasions, en què haurien procedit de diferent manera. Així mateix, va subratllar que cap cos policial no va detectar que els independentistes preparessin accions violentes per a l’1-O.

López diu que el 3-O hi va haver més risc de xocs que a la votació El comissari Ferran López va sostenir ahir que hi va haver “més risc” d’incidents a la vaga general del 3 d’octubre del 2017 que la jornada del referèndum. En aquest sentit, va explicar que les multitudinàries concentracions que es van reproduir per tot Catalunya al davant de comissaries de Policia Nacional i casernes de Guàrdia Civil podrien haver desembocat en “enfrontaments” entre manifestants independentistes, unionistes i agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. I és que, per a López, durant aquells dies Catalunya va viure immersa en un clima d’“emotivitat” i “polarització”.