Boya diu que la "guerra psicològica" de l'Estat no hauria d'haver frenat l'independentisme el 2017

La lleidatana Mireia Boya, exdiputada de la CUP, creu que l'independentisme no s'hauria d'haver "paralitzat" davant la "guerra psicològica" amb "amenaces de mort" incloses durant la tardor del 2017 perquè això va suposar "la derrota" del moviment. En la seva compareixença a la comissió d'investigació del 155 al Parlament, Boya ha dit que "l'Estat major" no va voler "carregar amb cap tipus de violència" i ha recordat que la violència "no és culpa dels que la pateixen, sinó dels que l'exerceixen". En aquest sentit, ha lamentat el "comportament paternalista" que va fer "perdre una oportunitat". D'altra banda, ha opinat que hi va haver "poca resistència" de l'independentisme en l'aplicació del 155 i ha dit que els Mossos van ser "col·laboracionistes".

Durant la compareixença, Boya ha lamentat que l'independentisme va guanyar l'1-O però que van perdre en la guerra "psicològica" de l'Estat perquè el Govern "va recular". Així, ha dit que es va rebre "una trucada des de dalt" quan hi havia la intenció d'acampar el 3-O per mantenir la mobilització als carrers perquè no es fes i que van acceptar-ho. "No vam saber plantar-nos i liderar l'espurna de desobediència que hauria hagut de continuar en aquells moments, perquè hi havia la possibilitat de la via insurgent", s'ha queixat Boya, fent autocrítica per la seva part. A més, ha denunciat la violència "policial i parapolicial", que incloïa "persecucions" a independentistes, com ella mateixa, a qui "dos senyors esperaven a la porta de casa" seva.

L'exdiputada també ha dit que a la tardor del 2017 no es va disposar de les eines ni es va ser capaç de preveure que caldria "protegir" els funcionaris públics davant del "cop d'estat" del 155. "No vull parlar de col·laboracionisme, però sí que hi va haver poca resistència dels que quedaven després de la presó i l'exili per fer front al 155", ha dit, per una altra banda. En canvi, sí que ha carregat contra els Mossos d'Esquadra per "col·laboracionisme".

Boya també ha exigit als partits independentistes que treballin per a una estratègia compartida i els ha retret que hagin entrat en un "espiral de simbolismes i renúncies", com el gener del 2018, quan "el Parlament s'hauria d'haver plantat" i haver optat per reinvestir Carles Puigdemont: "Només hi havia quatre diputades de la CUP per investir-lo, que semblàvem més 'Puigdemontistes'. "Es va optar per continuar amb la legislatura, el 155 es va acceptar i interioritzar al Parlament", ha dit. Amb tot, ha avisat que el partidisme ara "no porta enlloc" i que han de "compartir trinxera" davant l'Estat "repressor". "Esteu condemnats a entendre-us", ha dit a JxCat, ERC, CatECP i CUP-CC.

L'exdiputada de la CUP, que es pregunta "què ha canviat" per a entendre's ara amb els socialistes que van votar per aplicar el 155, ha admès que és "escèptica" sobre la taula de diàleg amb l'Estat, tot i que la troba "legítima". Amb tot, ha dit que no creu en els "miracles" i per això ha demanat "pensar en un pla B" basat en "l'estratègia compartida" independentista per saber "com retornar a l'octubre de 2017" quan s'evidenciï que aquest espai, que no s'hauria "d'eternitzar", "no funciona". Boya ha demanat treballar en una "institucionalitat paral·lela" perquè continua vigent un "155 a l'ombra" i ha reclamat que "no s'enganyi més a la gent".

Boya, que començarà a ser jutjada a l'abril per desobediència al TSJC, ha lamentat que l'única cosa que va fer és entrar a registre la llei del referèndum i de desconnexió i ha alertat que "l'autocensura imposada només anirà en contra de les institucions catalanes".

L'exdiputada ha defensat que hauria d'haver estat Anna Gabriel qui intervingués per videoconferència –com han fet aquest mateix dimarts l'expresident Carles Puigdemont, l'exconseller Lluís Puig i la republicana Marta Rovira- en la comissió d'investigació del 155 al Parlament, ja que el 2017 era la portaveu de la CUP a la cambra.