Puigdemont afirma que el 155 va ser un “cop d'Estat” per fer tant de mal “com fos possible”

Després que la setmana passada compareguessin a la comissió del Parlament que investiga l’aplicació del 155 a Catalunya els membres del Govern de Carles Puigdemont que estan empresonats, ahir va ser el torn per a l’ara eurodiputat de JxCat, que va declarar per videoconferència des de Bèlgica. Puigdemont va afirmar que la intervenció de l’administració catalana des de la Moncloa va ser un “cop d’Estat” perpetrat per “jutges i fiscals” davant del qual la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre del 2017 era “l’única opció digna”. En aquest sentit, va acusar l’Estat d’actuar contra Catalunya amb ànim de “revenja” i per posar fi a l’aspiració de decidir el seu futur. Així, alhora que va assegurar que Espanya va provar de “causar tant de mal com fos possible als catalans” amb el 155, va advertir que no es podrà “girar full” mentre aquesta no demani perdó per la intervenció. Així mateix, davant de la via de negociació oberta amb el Govern de Pedro Sánchez després del pacte d’investidura de PSOE i ERC, va alertar que el mateix Sánchez “era a la cuina del 155”. En la sessió va comparèixer també Lluís Puig, que va ser conseller de Cultura amb Puigdemont, i es va referir als béns del Museu de Lleida que van ser traslladats al monestir de Sixena aprofitant el 155 (més informació a la pàgina 42). Per la seua part, l’aranesa Mireia Boya, exdiputada de la CUP, va subratllar que la “guerra psicològica” i les “amenaces de mort” de Madrid no haurien d’haver frenat els independentistes el 2017. A més, va carregar contra el “col·laboracionisme” dels Mossos amb l’Estat i va qualificar de “frustrant” la divisió “pública” entre JxCat i ERC. Per altra banda, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, des de Suïssa va demanar unitat a l’independentisme i una amnistia per als condemnats.

Els lletrats del Parlament admeten la possibilitat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no pugui continuar exercint el càrrec després de perdre la condició de diputat de la Cambra catalana. Així ho indiquen en un recurs dirigit a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’executar la condemna d’any i mig d’inhabilitació imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Torra per no retirar els llaços grocs dels edificis del Govern abans de les eleccions generals del 28 d’abril de l’any passat. “Si bé la norma no ho diu expressament, és possible interpretar-la en el sentit que la condició de ser diputat no només actua en el moment de l’elecció, sinó que s’ha de mantenir mentre es desenvolupi el càrrec de president”, fan constar en l’esmentat recurs, que encara ha de validar el ple del Parlament abans que sigui presentat al Suprem. No obstant, el lletrat del Parlament Antoni Bayona va puntualitzar que, més enllà d’aquesta interpretació, els serveis jurídics de la Cambra continuen defensant que Torra pot ser president sense tenir la condició de diputat.

Puigdemont subratlla que Sánchez “era a la cuina del 155” en vigílies de la reunió amb Torra

Torra denuncia davant del Suprem ser víctima d’una “persecució política” de la JEC i dels jutges

D’altra banda, el mateix Torra ja ha presentat un recurs davant de la Sala Penal del Suprem per impugnar la sentència del TSJC que l’inhabilita per desobediència. El president al·lega que els magistrats proven d’apartar-lo “il·legalment” de la presidència de la Generalitat. En aquest sentit, l’escrit, que té 307 pàgines, afirma que Torra és víctima d’una “persecució política” i qüestiona la imparcialitat dels membres de la JEC que van executar la seua condemna, malgrat no ser ferm, en aplicació d’una norma pensada per apartar de les institucions els càrrecs vinculats amb el terrorisme. També posa en dubte la imparcialitat del magistrat instructor de la seua causa i del tribunal que el va jutjar a Barcelona.