Aznar i Rajoy declararan al judici de la caixa B del PP com a testimonis

Els expresidents del Govern central José María Aznar i Mariano Rajoy han estat cridats a declarar com a testimonis en el nou judici sobre els papers de Bárcenas que pròximament se celebrarà a l’Audiència Nacional pel presumpte pagament amb diners de la caixa B del Partit Popular de la reforma de la seu de la formació al carrer Génova de Madrid. La Sala ha estimat la bateria de testificals sol·licitats ja fa cinc anys per les acusacions populars d’Izquierda Unida i l’Associació Advocats Demòcrates per Europa.

En el cas d’Aznar serà la primera vegada que declari en seu judicial per donar explicacions sobre la presumpta comptabilitat paral·lela dels populars. L’expresident només ha declarat a la comissió del Congrés que investigava el presumpte finançament il·legal de la formació i es va desvincular de la trama. Pel que fa a Rajoy, ja va comparèixer davant del tribunal de l’Audiència Nacional que va jutjar els primers anys d’activitats de la trama Gürtel. Aquest va afirmar que “mai” va saber res de la presumpta caixa B del PP perquè la seua responsabilitat al partit eren “polítiques”, no comptables. Tanmateix, l’Audiència va qüestionar la credibilitat en el seu testimoni i en la seua sentència va donar per acreditada la comptabilitat paral·lela de la formació política, la qual cosa va provocar la moció de censura contra el Govern de Rajoy.

D’altra banda, segons un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que investiga els suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià, l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana va ocupar un “pla de jerarquia superior” a la trama i va obtenir més d’onze milions d’euros. En la trama, l’expresident està imputat pels delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació. En aquesta complexa estructura, segons assenyala l’OCU, també va jugar un paper important l’exconseller valencià Juan Cotino, així com els seus nebots, els empresaris José i Vicente Cotino, els suposats testaferros, ja que lideraven el grup empresarial a través del qual es cobraven les “mossegades”.