El Govern abaixa la previsió de creixement i eleva la del dèficit públic per aquest any

El Govern central va rebaixar ahir a l’1,6% el creixement econòmic previst per al 2020, la qual cosa el va portar també a flexibilitzar la reducció del dèficit públic a l’1,8% del PIB per no danyar l’economia ni l’ocupació i per poder elevar la despesa aquest any un 3,8%, fins a 127.609 milions d’euros. El límit de despesa no financer és el punt de partida dels pressupostos del 2020 que el Govern no sap quan presentarà, però que vol tenir aprovats abans que acabi l’estiu, segons va reiterar ahir la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, després del Consell de Ministres.

L’avanç de l’1,6% del PIB el 2020 se sustentarà en la recuperació del consum intern, que creixerà l’1,5%, impulsat per la millora dels salaris i el dinamisme del mercat laboral, encara que la creació d’ocupació es frenarà gairebé un punt, amb un increment de l’1,4% en llocs de treball equivalents a temps complet, en la mesura que la taxa d’atur se situa en el 13,6%, enfront del 12,3% de l’últim quadre macro de l’octubre del 2019. De cara al 2021, el Govern calcula que la desacceleració tocarà fons amb un creixement econòmic de l’1,5%, que pujarà a l’1,6% el 2022 i a l’1,7% el 2023. Així, l’Executiu va fixar l’objectiu de dèficit públic per aquest any en l’1,8% del PIB, una flexibilització d’1,3 punts respecte al 0,5% encara vigent (aprovat pel PP el 2017) i una dècima més respecte a la desviació a l’1,7 per cent que l’Executiu va comunicar el 2019 a Brussel·les. A més, va aprovar el camí d’estabilitat pressupostària per a la resta de la legislatura (2021-2023), que s’haurà de sotmetre a la convalidació de les Corts, amb unes metes de dèficit públic de l’1,5% del PIB el 2021, de l’1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023. El camí preveu més folgança en els objectius de reducció del deute públic, que baixarà al 93,4% del PIB el 2021, al 91,7% el 2022 i al 89,8% el 2023.

El Govern espanyol elevarà la despesa durant aquest any un 3,8 per cent, fins a 127.609 milions d’euros

El Consell Executiu també ha donat llum verda al retorn del 60% de la paga extra del 2013

La vicepresidenta i ministra per a Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va assenyalar que el creixement és més equilibrat que en altres fases expansives i en què es manté un diferencial positiu respecte a la zona de l’euro. Va afirmar que són uns objectius realistes i raonables “que no venen fum”, compleixen les exigències europees i permetran elaborar uns pressupostos que “pivotaran sobre el reforç de l’estat del benestar, l’aposta per una transició ecològica justa, la reducció de les desigualtats i la defensa de la classe mitjana i els treballadors”.

D’altra banda, el ple del Parlament va aprovar un decret llei per autoritzar el Govern a utilitzar operacions d’endeutament mentre es mantingui la pròrroga pressupostària, fins que s’aprovin els pressupostos catalans, avalats JxCat i Esquerra Republicana, mentre que Ciutadans, els comuns i el PP es van abstenir i el PSC i la CUP hi van votar en contra.

D’altra banda, el Consell Executiu també va donar llum verda ahir al retorn del 60 per cent de la paga extra del 2013, que tindrà un cost de 323 milions d’euros, que s’elevarà fins als 621 milions si s’inclou la massa salarial del personal docent i sanitari.

Com que el PIB espanyol no va superar el 2 per cent el 2019, no està previst un increment extra del sou per als funcionaris, si bé sí que hi ha un 0,30 per cent addicional d’augment subjecte a negociació amb els sindicats. En cas de desacord, el Govern és partidari de tornar a destinar el gruix d’aquests fons addicionals al pla de pensions del personal de la Generalitat, seguint l’exemple del 2019.

El Govern s’ha compromès amb els sindicats a elaborar un calendari per negociar les mesures socials, laborals i de flexibilitat o conciliació de la vida laboral i familiar pendents com la recuperació del fons d’acció social o la productivitat.