La presó de Mas d'Enric permet a Forcadell sortir 3 dies a la setmana

La Junta de Tractament del centre penitenciari de Mas d’Enric, a Tarragona, va acordar ahir que l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a onze anys i mig per un delicte de sedició pel procés, pugui sortir de la presó tres dies laborals a la setmana durant nou hores per cuidar la seua mare, que té noranta anys, i realitzar tasques de voluntariat.

Segons va informar la secretaria de Mesures Penals, la junta li aplica l’article 100.2 del Reglament Penitenciari, que permet flexibilitzar el règim dels presos que es troben en segon grau perquè puguin sortir de la presó per treballar o realitzar voluntariat i anar adaptant-se així a la vida en llibertat.

Un comissari assegura que els Mossos van destinar antiavalots a zones on no calia

Aquesta decisió és d’aplicació immediata, però s’ha de comunicar al jutjat de vigilància penitenciària, que ha de consultar el posicionament de la Fiscalia. Posteriorment, el jutjat decidirà si ratifica o tomba la seua aplicació. La Fiscalia podria recórrer aquesta decisió, tot i que si ho fes no paralitzaria la seua execució, ja que l’última paraula la tindria l’Audiència de Tarragona.

La setmana passada la junta de la presó de Lledoners va aplicar aquest mateix article al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, que podran abandonar el centre penitenciari cinc i tres dies, respectivament, per treballar i fer voluntariat.

A banda d’ells, l’exconseller Joaquim Forn també va sol·licitar a la presó de Lledoners la seua aplicació presentant amb els documents necessaris una proposta laboral.

“El 23% dels Mossos no van anar a treballar l’1-O”

El que va ser comissari en cap de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya Manuel Quintela va assegurar ahir durant el judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència Nacional que la policia catalana va tenir un 23% d’“absentisme” durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 entre vacances i permisos. També va destacar que les unitats d’antiavalots no es van utilitzar per impedir la votació, sinó per a altres necessitats que, segons el seu parer, no tenien importància. Durant la declaració va explicar que el seu equip va examinar més de 8.000 àudios, que van revelar que alguns agents dels Mossos van voler complir les pautes d’actuació per impedir la celebració de la consulta i que aquests no van tenir el suport que van sol·licitar. Quintela també va parlar d’informes del cos català que va confiscar la policia abans de ser incinerats a Sant Adrià de Besòs, fet pel qual es va obrir una causa en un jutjat de Barcelona que va ser arxivada, i sobre els quals el testimoni va assenyalar que els Mossos s’atribuïen actuacions per impedir el referèndum que no havien tingut lloc, com el tancament de centres electorals clausurats “per voluntat pròpia”, esmentant l’exemple de la Seu, on va assegurar que van aixecar acta del tancament de tres col·legis en tan sols quatre minuts.