EUROPA IMMIGRACIÓ
La Justícia europea avala ara la devolució en calent de migrants
El Tribunal de Drets Humans rectifica una sentència del 2017 després d’una denúncia de dos persones que van saltar la tanca || Queden pendents més demandes
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va avalar ahir les anomenades devolucions en calent d’immigrants després de saltar la tanca de Melilla, en una sentència que pot portar repercussions immediates en la política migratòria dels països europeus.
La Gran Sala del TEDH –la més alta instància de la cort, davant de la qual no hi cap recurs– va decidir per unanimitat a favor d’Espanya en el cas de dos immigrants de Mali i Costa d’Ivori que van ser expulsats al Marroc després d’entrar il·legalment a l’enclavament espanyol de Melilla el mes d’agost del 2014.
Aquesta sentència de l’Alt Tribunal ja no és recurrible, una sentència amb repercussions immediates
La cort europea va rectificar així la seua sentència de l’octubre del 2017, en la qual la Sala va condemnar Espanya per aquesta “expulsió de caràcter col·lectiu”, contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, “sense cap mesura administrativa o judicial prèvia”.
Ara, la Gran Sala conclou que els dos demandants, el malià N.D. i l’ivorià N.T., “es van posar ells mateixos en una situació d’il·legalitat”, a l’accedir “a llocs no autoritzats, en un grup nombrós, aprofitant l’efecte massiu i recorrent per força”.
En aquest sentit, el Tribunal Europeu “no pot fer responsable l’Estat de l’absència a Melilla d’una via de recurs legal que els hauria permès recórrer l’expulsió”.
Aquesta falta d’un recurs contra l’expulsió “no constitueix per si mateixa una violació de l’article 13 del Conveni”. Aquest article garanteix el dret a un recurs efectiu, que va ser desestimat, igual que l’article 4 del Protocol núm. 4, que prohibeix les expulsions col·lectives d’estrangers.
Contra la resolució d’ahir no val recurs, per la qual cosa Espanya no haurà d’indemnitzar amb 5.000 euros cadascun dels demandants.
El Tribunal Europeu de Drets Humans té pendents dos demandes similars contra Espanya, presentades els anys 2015 i 2017 per tres subsaharians, que al·leguen una expulsió col·lectiva “amb maltractaments”.