Cs tenia a sou un membre de la JEC que va resoldre assumptes del procés

Els expresidents del Govern central Felipe González i José María Aznar van criticar ahir la taula de diàleg iniciada entre els governs espanyol i català per buscar una solució al “conflicte polític” a Catalunya.

L’exdirigent popular va assegurar que la reunió va ser “devastadora” i va vaticinar que tindrà “conseqüències molt greus”. González, per la seua banda, li va replicar que no va ser més que una “performance per al que ve a la tardor” amb les eleccions al Parlament. “Tu no ho hauries fet i jo tampoc”, li va contestar, al seu torn, José María Aznar.

La Fiscalia carrega contra el TS per no haver previst mesures que retardessin aquestes sortides

Ciutadans pagava un sou mensual al catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Andrés Betancor mentre aquest exercia com a vocal de la Junta Electoral Central (JEC). Segons va avançar ahir El Diario.es, el partit taronja va fitxar Betancor com a assessor i li va proporcionar un despatx a la zona del Congrés dels Diputats reservada per als partits polítics. Alhora, Cs el va proposar com a membre de la Junta Electoral Central, en la qual va ser vocal entre el 2017 i el 2019. Tanmateix, ni la formació liderada aleshores per Albert Rivera ni el mateix Betancor no van informar el Congrés de la relació laboral entre ells dos. Sí que ho va comunicar Betancor, tanmateix, a la UPF.

Malgrat els vincles amb Cs, el catedràtic va participar en deliberacions i resolucions de gran transcendència per a la política catalana. També fins i tot quan l’assumpte l’havia portat a la JEC el partit taronja. Així doncs, va avalar la decisió del màxim òrgan de l’administració electoral de vetar les candidatures de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras a les eleccions europees. No obstant, aquesta resolució la va tombar després el Tribunal Constitucional, que les va tolerar. Igualment, va emetre un vot particular quan els seus companys de la JEC van censurar una entrevista de la dirigent de Cs Inés Arrimadas al diari ABC en la jornada de reflexió del 21-D. Betancor va intentar convèncer la JEC que la publicació no mereixia retrets.

A més, Betancor va ser un dels signants de l’ordre que instava el president de la Generalitat, Quim Torra, a retirar els llaços grocs dels edificis del Govern abans de les eleccions generals del 28 d’abril de l’any passat. A la fi, aquesta resolució és l’origen de la causa judicial contra Torra que li ha comportat la inhabilitació per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta condemna, al seu torn, va provocar que el president perdés la condició de diputat al Parlament i que es posés en dubte la seua continuïtat al capdavant de la Generalitat. Així les coses, el mateix Torra va anunciar ahir la presentació d’una querella contra Betancor per suborn, prevaricació i delicte electoral. Per la seua part, la portaveu del Govern central, María Jesús Montero, va qualificar aquest assumpte d’“incomprensible i bastant intolerable”. Al seu torn, la líder taronja a Catalunya, Lorena Roldán, va afirmar que no hi ha res il·legal i que la polèmica és una “cortina de fum” de l’independentisme.

barcelona

L’Audiència de Barcelona va absoldre ahir dotze activistes dels CDR que es van encadenar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per protestar contra l’aplicació del 155 a la Generalitat el 23 de febrer del 2018. A la sentència absolutòria, els magistrats van emmarcar la mobilització en la llibertat d’expressió i van subratllar que la resposta dels activistes a l’actuació dels Mossos va consistir en resistència passiva i no-violenta. En paral·lel, la CUP va demanar al Congrés investigar l’operació contra nou membres més dels CDR acusats de terrorisme.

La junta de tractament de la presó de Lledoners va aprovar ahir l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Oriol Junqueras i a Raül Romeva. D’aquesta manera, els que van ser vicepresident i conseller d’Exteriors, respectivament, durant el Govern de Carles Puigdemont veuen flexibilitzat el règim de segon grau que se’ls aplica i podran sortir del centre penitenciari per treballar. Tots dos ho faran tres vegades per setmana durant sis hores diàries.

Les reaccions a aquesta decisió no es van fer esperar i el PP va vincular aquesta decisió a la taula de diàleg entre governs. “Ja comencen a veure’s els primers fruits de la taula unilateral entre Torra i

Sánchez

”, va sentenciar a les xarxes socials. Tampoc va compartir la resolució la Fiscalia, que va atribuir la previsible sortida de Junqueras de la presó a la negativa del Tribunal Suprem a imposar un període de seguretat als condemnats per l’1-O, tal com va demanar el mateix Ministeri Públic. En sintonia amb aquest posicionament, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va afirmar que “no és freqüent” obtenir permisos amb penes tan llargues com les que els han estat imposat als líders del procés. També va recordar que, per accedir a sortides de la presó, els condemnats han de reconèixer el delicte, cosa que no s’ha donat en aquest cas. Així mateix, Bañeres va qüestionar el règim de segon grau que se’ls aplica i va qualificar de “curiós” que rebessin 2.300 visites d’autoritats el 2018.

De moment, set dels nou líders independentistes presos ja compten amb un segon grau flexible. Tan sols queden per accedir-hi Josep Rull i Jordi Turull.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va admetre ahir que les eleccions al Parlament condicionaran el desenvolupament de la taula de diàleg entre governs que es va posar en marxa dimecres. El també coordinador nacional dels republicans va desvincular, no obstant, el vot d’ERC als pressupostos generals de l’Estat del panorama electoral català. Aragonès, que va apostar perquè els presos i els exiliats ostentin “un paper” a les negociacions amb La Moncloa, també va afirmar que la taula de diàleg és un “punt d’inflexió” amb l’Estat. En aquest sentit, va confiar que, de les converses, es pugui arribar a la independència. En canvi, Elsa Artadi, líder de JxCat a l’ajuntament de Barcelona, va subratllar que la Generalitat i l’Executiu de Pedro Sánchez viuen en “realitats diferents”. Per la seua banda, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va fixar com a meta del diàleg “trobar la manera de satisfer” els catalans perquè no apostin per la independència. De la mateixa manera, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va advertir que el dret a l’autodeterminació “no existeix”.

Al seu torn, el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va demanar que el diàleg no esdevingui “malson” i el líder del PP, Pablo Casado, va exigir a Sánchez que s’aixequi d’una taula que, al seu entendre, persegueix “trencar la sobirania nacional”.