PANORAMA
La Justícia processa Jové i Salvadó pel referèndum i els exigeix fiances milionàries
Estan acusats de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets || La magistrada creu que van tenir un “paper actiu” en els preparatius de l’1-O i en la creació d’“estructures d’Estat”
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret va dictar ahir ordre de processament contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets en relació amb els preparatius de l’1-O. Tots dos eren alts càrrecs de la conselleria d’Economia el 2017, en l’etapa en la qual Oriol Junqueras va hi estava al capdavant, i van ser arrestats per la Guàrdia Civil en el marc dels escorcolls del 20 de setembre ordenats pel titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona a fi d’intentar frenar la votació.
A la resolució, la magistrada considera que tant Jové com Salvadó van tenir una “participació activa” en l’organització de l’1 d’octubre i en la planificació de les “estructures d’Estat”. Basa part de l’argumentació en les anotacions de l’agenda Moleskine i al document Enfocats, intervinguts en els escorcolls del 20 de setembre i conclou que Jové “coneixia i va autoritzar despeses per portar a terme el referèndum il·legal” en una quantitat superior als 2,1 milions d’euros. Així mateix, l’acusa d’obtenir dades dels ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades.
La magistrada imposa una fiança de gairebé 2,9 milions d’euros a Jové i de poc menys d’1,64 a Salvadó
En el cas de Salvadó, la magistrada Alegret l’assenyala per ser el “responsable d’idear” un sistema que hauria costat 1,2 milions perquè la Generalitat aconseguís el “control dels impostos estatals i cotitzacions socials procedents de les institucions públiques autonòmiques i locals, i amb informació fiscal dels contribuents”.
La magistrada els ha imposat una fiança de 2.889.000 euros per a Jové i 1.635.000 per a Salvador. Tots dos estan citats per declarar el pròxim 11 de març i ja estan a un pas d’anar a judici per l’1-O. Encara que continuaran en llibertat, han de personar-se cada mes al jutjat i no poden abandonar territori espanyol.
Just després que el TSJC fes pública l’ordre de processament, el mateix Jové, que forma part de la taula de diàleg entre el Govern de Quim Torra i l’Executiu de Pedro Sánchez, va lamentar haver-se assabentat de la decisió de la magistrada per una nota de premsa. Amb tot, el conjunt de l’espectre independentista va fer arribar mostres de suport als dos dirigents republicans. “Fins a la victòria”, va exclamar Oriol Junqueras. Per la seua banda, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va subratllar que, amb el processament de Jové i Salvadó, els tribunals “demostren que van contra nosaltres, contra tots, i amb tota la contundència”. Igualment, la CUP, a través de les xarxes socials, va fer arribar tota la seua “solidaritat” als dos encausats.
En canvi, el president del Partit Popular, Pablo Casado, va qualificar d’“inassumible” que el Govern central continuï asseient-se a la “mesa de negociació” de Catalunya amb “condemnats i ara, a més, amb processats”.
I és que, per a Cuixart, el diàleg únicament serà “útil” si la posició de l’independentisme és “exigent”. Així mateix, va fer una nova crida a la unitat d’acció de les formacions independentistes.
Oriol Junqueras farà classes al campus que la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) té a Manresa, després que el rector d’aquesta institució, Josep Eladi Baños, hagi acceptat l’oferiment del líder republicà.
D’aquesta manera, quan surti de la presó tres dies a la setmana durant sis hores per jornada en aplicació del règim de segon grau flexible, desenvoluparà tasques relacionades amb la formació contínua de curta durada.
Igualment, Raül Romeva, conseller d’Exteriors al Govern de Carles Puigdemont i que se sotmet al mateix règim penitenciari que Junqueras, treballarà per a una associació privada en què avaluarà els avanços en els acords que van posar fi a la guerra de Bòsnia fa vint-i-cinc anys. Igualment, també intentarà enfortir els llaços entre Sarajevo i Catalunya.
En un altre ordre de coses, Junqueras va manifestar ahir la voluntat de ser el candidat d’Esquerra Republicana a la presidència de la Generalitat. “La meua voluntat és tornar a ser el candidat”, va sentenciar en una entrevista a El Nacional. Així mateix, va afirmar que està convençut que la Justícia europea li restablirà la condició d’eurodiputat.
Cuixart: “Veurem la voluntat de diàleg real amb l’amnistia” El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va assegurar ahir que la voluntat de diàleg “real” del Govern central es veurà “amb l’amnistia i la fi de la repressió”. En una carta als socis de l’entitat que lidera, va apostar per un diàleg “sincer i sense renúncies”, alhora que va alertar que, si es “perverteix” el valor d’aquesta paraula, s’estaria davant d’una “greu irresponsabilitat” i un “menyspreu als més de 2.500 represaliats”.