Els Estats Units i els talibans firmen un històric acord de pau per a l'Afganistan

Després de gairebé dos dècades de guerra i més d’un any de negociacions, els Estats Units i els talibans van fer ahir un pas històric a la capital qatariana al firmar un acord de pau, que preveu la completa retirada de les tropes internacionals destacades a l’Afganistan. El representant especial per a la Pau dels EUA, Zalmay Khalilzad, i el mul·là Abdul Ghani Baradar, per part dels talibans, van firmar el text davant de representants de països com Indonèsia, Turquia i el Pakistan, a més d’enviats de l’ONU i de l’OTAN. Tan aviat com es van aixecar de la taula, els dos homes van fer una encaixada de mans i la sala, en la qual hi havia un gran nombre de talibans amb els tradicionals turbants i llargues barbes, va trencar en aplaudiments i crits d’“Al·là és gran”.

Segons fonts qatarianes, hi van assistir almenys nou ministres d’Exteriors de diferents països, a més del secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, que va oferir una breu roda de premsa després de la cerimònia. “Aquest és un moment ple d’esperança, però és només el principi, tenim una gran quantitat de feina a davant en el front diplomàtic”, va sentenciar Pompeo a la seua compareixença en un hotel de Doha. Malgrat tot, Pompeo va qualificar el dia d’“històric” i de “pas per a la pau real a l’Afganistan” al destacar que els talibans s’han compromès a no permetre que el territori afganès sigui utilitzat per grups terroristes per llançar atacs contra altres països.

“Aquest és un moment ple d’esperança, però és només el principi”, segons va dir el vicepresident Pompeo

El text de l’acord estipula que els Estats Units retiraran del país asiàtic “totes les forces militars” i el personal civil no diplomàtic en un termini de catorze mesos a partir d’ahir. Així mateix, es retiraran les tropes dels seus aliats de la coalició. Per la seua banda, els talibans es van comprometre a començar a Oslo un diàleg amb el Govern d’Ashraf Ghani, en el qual es tractarà un alto el foc “permanent i integral”, segons el text del pacte. A més a més, de cara al 10 de març, s’alliberaran 5.000 presoners insurgents i 1.000 membres de les forces de seguretat afganeses.

Gairebé dos dècades de conflicte i de mort Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, que van causar gairebé 3.000 morts als EUA, els talibans, llavors en el poder a Kabul, es van negar a entregar el fundador de la xarxa terrorista Al-Qaeda, Ossama bin Laden, que en aquell moment s’amagava a l’Afganistan. El 7 d’octubre, tot just un mes després de l’11-S, els EUA amb el suport del Regne Unit van llançar l’operació Llibertat Duradora contra el règim del mul·là Omar. En dos mesos de bombardejos i avanços terrestres, els talibans van ser escombrats de la faç de l’Afganistan. El règim va caure oficialment el 6 de desembre, amb la conquesta de Kandahar, capital de la província del sud homònima i bressol del moviment insurgent. Amb tot, els combats amb els insurgents no van parar des d’aleshores.