Cs portarà Buch a la fiscalia per la seva "permissibilitat" amb els talls de la Meridiana

El diputat de Cs Matías Alonso ha explicat que el seu partit està ultimant una denúncia davant de la fiscalia del TSJC per la seva "permissibilitat" pels talls "sistemàtics" de les vies públiques a Barcelona i a tot Catalunya. En el marc d'una interpel·lació al ple del Parlament, Alonso ha carregat durament contra la gestió del Govern davant dels talls "de forma reiterada i si és precís violenta" de l'avinguda Meridiana de la capital catalana. En el seu torn de rèplica, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha retret al diputat de Cs que no hagi escoltat la seva argumentació jurídica sobre el dret a manifestació i li ha etzibat: "Menys amenaces i més escoltar el que li dic".

Alonso ha negat que Cs estigui judicialitzant la política i ha argumentat la denúncia que preparen per "defensar els milers de catalans que veuen vulnerats els seus drets de forma continuada i en ocasions amb ús de la violència il·legítima". Segons Alonso, els talls a la Meridiana per part d'independentistes són "indiscriminats, il·legals i arbitraris" i ha lamentat que se segueixin vulnerant els drets dels veïns de la Meridiana en contra dels informes "desfavorables" de la Guàrdia Urbana. Alonso ha recordat que Buch ja està sent investigat pel TSJC per malversació i prevaricació per donar servei d'escorta a un "fugat de la justícia" en referència a Carles Puigdemont. Aquesta referència ha molestat Buch, ja que el diputat de Cs no ha tingut en compte la presumpció d'innocència. "Vostè ja m'ha sentenciat i ha dit que vaig corrompre la legalitat. No ha dit presumpte. Com a mínim faci'n veure que hi ha un procediment just", ha dit després de retreure a Cs que tinguin el "costum antidemocràtic de tenir tots els papers de l'auca" citant el cas d'Andrés Betancor, el vocal de la Junta Electoral Central (JEC) que cobrava com a assessor de Cs. Es tracta, segons Buch, d'una actitud pròpia de "règims antidemocràtics i dictatorials d'altres èpoques".Buch ha defensat que, segons la legislació, el dret a manifestació només està limitat en cas que hi hagi alteració de l'ordre públic amb perill per a les persones i pels béns. Segons el conseller de l'Interior, no és suficient que hi hagi dubtes sobre l'ordre públic sinó que és necessari que l'autoritat governativa tingui "dades objectives suficients".