Tots els líders de l'1-O a la presó ja poden sortir per anar a treballar i fer voluntariat

Tots els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem i que estan a la presó per haver organitzat l’1 d’octubre ja compten amb el règim de segon grau flexible, que els permet sortir de la presó per treballar i fer voluntariat. I és que ahir la junta de tractament del centre penitenciari de Lledoners l’hi va concedir a Jordi Turull i Josep Rull, els dos únics líders sobiranistes als quals encara no se’ls aplicava l’article 100.2 del reglament penitenciari. Els dos podran sortir de la presó de dilluns a divendres durant dotze hores per anar a un centre de treball. Rull treballarà als serveis jurídics de Mútua Terrassa i es desconeix encara quina serà l’ocupació de Turull.

En paral·lel, la jutge de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya va confirmar el règim de segon grau flexible que la presó de Lledoners va concedir al president d’Òmnium, Jordi Cuixart. La Fiscalia s’hi va oposar perquè, al seu entendre, no ha reconegut el delicte i no compleix els requisits per gaudir d’aquesta situació penitenciària. Tanmateix, la jutge va replicar al Ministeri Públic que l’empresonament no pot comportar un procés de canvi d’ideologia del penat, perquè això atemptaria contra els seus drets fonamentals.

Cuixart anima l’Estat a reparar l’“equivocació” d’empresonar els líders de l’1-O “injustament”

A més, li va retreure que intenti obtenir per mitjà de recursos el que no va aconseguir amb la sentència del Tribunal Suprem. Tot i així, aquesta resolució es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona.

Per la seua banda, el mateix Cuixart va subratllar ahir que “l’Estat té l’oportunitat d’assumir que s’ha equivocat i corregir una presó injusta”.

En un article publicat per Òmnium, va afirmar que l’indult seria “una falta de respecte al conjunt de la ciutadania” perquè “mai demanarem perdó per defensar els drets humans en democràcia”. Cuixart, així mateix, va advertir de nou que ho tornarem a fer i que exerciran els seus drets “sempre que faci falta”.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional va admetre ahir a tràmit els recursos d’empara presentats per Oriol Junqueras i Raül Romeva arran de la decisió del Suprem de no tramitar sengles suplicatoris al Congrés i al Senat després de les eleccions generals del 28 d’abril de l’any passat, en les quals van resultar elegits diputat i senador, respectivament, per Esquerra Republicana.

Ara, els magistrats del tribunal de garanties examinaran si el Suprem va vulnerar els seus drets constitucionals.

Tanmateix, els jutges escocesos van desatendre Llarena i van acordar la congelació temporal del procediment. A la sortida de la vista, Clara Ponsatí va denunciar que es pot moure amb llibertat per Europa, pot viatjar a Perpinyà, però no pot trepitjar Barcelona.

BARCELONA

Diversos agents dels Mossos d’Esquadra que van treballar durant l’1-O a peu de carrer i a les sales de comandament van assegurar ahir que ningú els va donar instruccions per fer seguiments a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. A la declaració com a testimonis en el judici a l’Audiència Nacional contra l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra pel referèndum, van coincidir a negar haver rebut ordres per vigilar els moviments de policies i guàrdies civils, i van manifestar que van parlar sobre la sortida dels agents estatals del port de Barcelona per si es produïen bloquejos que els impedien desplaçar-se. D’altra banda, també van afirmar que les comunicacions durant la jornada del referèndum es van efectuar pels canals habituals dels quals disposa el cos per parlar. D’aquesta forma, van desacreditar la tesi del fiscal, que afirma que els Mossos van canviar els canals per evitar enregistraments.

madrid

La unitat d’Informació i Transparència del ministeri d’Interior ha corroborat que el president del PP, Pablo Casado, va tenir coneixement que la Junta Electoral Central (JEC) inhabilitaria Oriol Junqueras com a eurodiputat una hora abans que es fes pública aquesta decisió. Arran de la pregunta d’un ciutadà, el departament de Fernando Grande-Marlaska va sol·licitar informació sobre aquesta qüestió a la JEC, que va admetre haver acabat la reunió en la qual va acordar l’esmentada mesura a les vuit de la tarda del 3 de gener. Tanmateix, Casado, a les 19.37, ja havia publicat en xarxes socials la notícia que Junqueras havia estat inhabilitat. Així mateix, la resolució no es va comunicar ni al mateix Junqueras ni al PP, Ciutadans ni Vox, que havien portat la inhabilitació a la JEC, fins a les 20.37.

Tanmateix, el màxim òrgan de l’administració electoral va subratllar que no havia obert cap investigació per aclarir l’origen de la filtració a causa que ningú l’hi havia sol·licitat. Així les coses, el líder de Més País, Íñigo Errejón, va presentar una denúncia a la Junta Electoral Central demanant explicacions per aquesta filtració. De moment, aquest organisme ha traslladat l’escrit al Partit Popular perquè hi presenti al·legacions i, en una pròxima reunió, decidirà si obre o no un expedient.

Escòcia no decidirà si entrega Ponsatí almenys fins al juny La Justícia escocesa va decidir ahir ajornar fins al 18 de juny el procés d’extradició de Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament al Govern de Carles Puigdemont i ara eurodiputada de JxCat, mentre espera que el Parlament Europeu resolgui el suplicatori remès per les autoritats espanyoles. Ponsatí, acompanyada del seu advocat, Aamer Anwar, va comparèixer ahir en un tribunal d’Edimburg, al quals el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia demanat que seguís endavant amb l’euroordre a l’entendre que, amb el Brexit, la dirigent independentista ja no gaudia en territori britànic de la immunitat que proporciona el càrrec d’eurodiputat.