La Fiscalia també s'oposa a les sortides de Junqueras i insisteix a revocar les de Cuixart

La Fiscalia de Barcelona es va posicionar ahir en contra de l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari al líder d’ERC, Oriol Junqueras. En sintonia amb els arguments esgrimits pel Ministeri Públic en anteriors ocasions, es va oposar a la flexibilització del règim de segon grau, que permet que el republicà surti de la presó de Lledoners per treballar a Manresa, amb l’argumentació que “continua justificant la seua activitat delictiva”. Així mateix, alhora que va subratllar que Junqueras no va ser condemnat per la seua ideologia sinó per “la manera d’intentar portar-la a terme per cursos externs a la legalitat”, va manifestar que els permisos concedits a Junqueras “no influiran positivament” en el compliment de la seua condemna. D’altra banda, el Ministeri Públic també va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència de Barcelona contra la decisió de la titular del jutjat número 5 de vigilància penitenciària de Catalunya de validar la resolució de la junta de tractament de la presó de Lledoners per la qual es concedeix l’aplicació del 100.2 al president d’Òmnium, Jordi Cuixart. En paral·lel, també es va posicionar en contra de la decisió de la presó de Puig de les Basses d’ampliar les sortides de Dolors Bassa, que va ser consellera de Treball en el Govern de Carles Puigdemont.

Per la seua banda, les defenses de Junqueras i de Raül Romeva, conseller d’Acció Exterior amb Puigdemont, van presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional sol·licitant la nul·litat de la sentència de l’1-O. Aquest pas és condició sine qua non per poder portar la sentència del Tribunal Suprem davant de la Justícia europea. A l’escrit, el líder dels republicans insta el Constitucional a preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si el Suprem el podia jutjar i condemnar abans que el Parlament Europeu li retirés la immunitat. Així mateix, tant Junqueras com Romeva van demanar la immediata posada en llibertat. D’altra banda, el Constitucional va admetre a tràmit un recurs interposat per Jordi Sànchez contra la decisió del Congrés dels Diputats de retirar-li el sou de parlamentari. En concret, els magistrats examinaran acords de la Mesa de la Cambra baixa del juny i juliol de l’any passat que van desautoritzar que li poguessin ser abonades les percepcions econòmiques pròpies de la condició de diputat. Sànchez va ser elegit diputat a les eleccions del 28 d’abril del 2019 a les llistes de JxCat.

El Constitucional examinarà si va ser legal que el Congrés retirés a Jordi Sànchez les retribucions de diputat

D’aquesta forma, en resposta a una qüestió prejudicial elevada per un jutjat de Badalona, els magistrats europeus van estirar les orelles al Tribunal Suprem, que va maniobrar per impedir que els advocats de Carles Puigdemont i de la resta de dirigents independentistes exiliats poguessin participar en la instrucció de la causa per l’1-O.

Aquest pronunciament del TJUE està en la línia dels arguments de Michal Bobek, advocat general de la Unió Europea, que va denunciar que l’objectiu d’Espanya al negar el dret a un advocat era forçar la compareixença de l’investigat, que no té obligació de fer-ho.

Llarena no podia vetar els lletrats de Puigdemont malgrat l’exili El Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar el dijous que l’Estat espanyol no pot negar l’accés a un procediment judicial a un advocat defensor només perquè el seu representat no hagi respost a les citacions i pugui estar obstruint una tramitació ràpida de la causa.