Front dels partits sobiranistes i d'esquerres per investigar el rei Joan Carles

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va assegurar ahir que ha parlat en les últimes hores amb els portaveus de JxCat, CUP, Podem, Bildu, Més País, BNG i PNB i tots junts van decidir “començar a treballar en comú per trobar vies d’investigació efectives d’investigació sobre les informacions publicades de la Casa Reial”.

En un comunicat, Rufián va assegurar que l’anunci de Felip VI sobre la seua renúncia a l’herència del seu pare “és una confessió en tota regla i una esmena total a la Corona”. “No n’hi ha prou amb la renúncia individual a l’herència. Cal investigar l’origen dels diners, els negocis i òbviament depurar la responsabilitat fins a les últimes conseqüències”, va apuntar.

Aitor Esteban reclama que el Congrés obri una comissió d’investigació sobre Joan Carles I

Una vegada repudiada l’herència, serà una decisió irrevocable i no podrà ser impugnada

Segons Rufián, “mai abans no s’havia presentat l’oportunitat perquè l’autodenominat constitucionalisme demostri que tots som iguals davant de la llei”, i la monarquia, com a “successora del franquisme”, és “una institució opaca” que “trenca el principi constitucional d’igualtat dels ciutadans “.

El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, va exigir que s’aclareixi “tot el que hagi succeït” entorn de les presumptes irregularitats del rei Joan Carles i va insistir en la necessitat que el Congrés obri una comissió d’investigació perquè, segons el seu parer, no es pot obviar la gravetat del que està succeint amb la Prefectura de l’Estat.

Segons el seu parer, “no és acceptable, ni jurídicament sostenible en una democràcia”, que recentment la majoria de la Mesa del Congrés hagi invocat la Constitució per impedir que la Cambra Baixa investigui els presumptes comptes irregulars i donacions del rei emèrit.

Per la seua part, el senador de Compromís Carles Mulet va emetre un dur comunicat contra el rei Joan Carles en què diu que a l’haver renunciat a l’herència del seu pare Felip VI està reconeixent “que el monarca emèrit ha actuat de manera il·legal” dins d’una família “embolicada en casos greus de corrupció”.

Mulet va posar èmfasi que si bé la Casa del Rei coneixia des del 5 de març del 2019 l’existència de “fons il·legals” procedents dels “negocis” de Joan Carles I, i que el seu fill era beneficiari d’aquests fons de la Fundació Lucum, ha esperat a l’estat d’alarma perquè així la seua decisió “quedi al més eclipsada possible”.

D’altra banda, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va destacar el seu respecte per la “contundent” decisió del rei Felip VI de renunciar a la seua herència personal i eliminar l’assignació oficial de Joan Carles I que té fixada en els Pressupostos de la Casa de S.M. el rei, però va demanar deixar treballar a la Justícia una vegada aquest cas “està judicialitzat”. “L’important és la veritat judicial. Hem de ser conscients d’on és el punt nuclear, i està en l’àmbit judicial”, va dir.

Felip VI no podrà renunciar legalment a l’herència del seu pare en vida de Joan Carles I, d’acord amb el Codi Civil, de forma que el seu anunci de refusar-la es tracta d’una declaració d’intencions a què es compromet públicament.

La Casa Reial va emetre diumenge un comunicat en el qual donava compte de la decisió de Felip VI de renunciar a aquesta herència després de les informacions publicades en les quals s’assegura que és beneficiari d’una societat “deslocalitzada” creada per Joan Carles I i vinculada a una donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita.

És el Codi Civil la norma que ho impedeix, ja que al seu article 991 recull que “ningú no podrà acceptar ni repudiar (una herència) sense estar cert de la mort de la persona a qui hagi d’heretar i del seu dret a l’herència”.

Al seu article 989 subratlla també que “els efectes de l’acceptació i de la repudiació es remunten sempre al moment de la mort de la persona a qui s’hereta”.

Per tant, només després d’aquesta mort es pot rebutjar, i, per a això, d’acord amb l’article 1008, haurà de fer-se en instrument públic o autèntic.

Una vegada hagi estat repudiada d’aquesta forma l’herència, té un caràcter irrevocable i no podrà ser aleshores impugnada.

D’altra banda, el nou lletrat contractat pel rei Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, porta gairebé vint anys exercint l’advocacia, però abans havia estat fiscal, exercint durant un temps a Anticorrupció, on va exercir l’acusació en la fase d’instrucció del cas Banesto, en el qual Mario Conde va ser condemnat per estafa i apropiació indeguda.