Brussel·les suspèn les regles fiscals i deixa als governs gastar més pel coronavirus

La Comissió Europea ha proposat suspendre temporalment l’aplicació del Pacte d’Estabilitat i Creixement, el conjunt de normes fiscals comunitàries, i obre així la porta que els governs estatals puguin elevar la despesa pública tot el que sigui necessari per poder combatre la propagació del coronavirus i mitigar-ne les conseqüències econòmiques. Ho va anunciar el cap de setmana passat la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, en un nou vídeo compartit a través de les xarxes socials. “Això és nou i mai no s’ha fet abans, activem la clàusula d’escapament general del Pacte d’Estabilitat i Creixement”, va expressar. “Significa que els governs poden injectar en la seua economia [els diners] que necessitin. Estem relaxant les normes pressupostàries perquè puguin fer-ho”, va explicar. Brussel·les havia promès la “màxima flexibilitat” possible en l’aplicació d’aquestes normes i ara ha fet el pas definitiu. A la pràctica, suposa que els Estats membres ja no tindran l’obligació de complir els esforços fiscals que se’ls exigien abans de la pandèmia, per la qual cosa poden incrementar la despesa pública tant com els sigui necessari per poder fer-hi front.

D’altra banda, l’OCDE va advertir que l’impacte del coronavirus al món està superant les pitjors previsions econòmiques i va subratllar que és urgent un esforç coordinat per part de governs i bancs centrals per superar la crisi. A començaments de mes, en el llançament de les previsions intermèdies s’havia avançat que, segons la seua hipòtesi més adversa, el coronavirus podria reduir a la meitat el creixement de l’economia mundial el 2020 i situar-lo en l’1,5%, provocant així la recessió en economies com l’europea o la japonesa. “Ara sembla que ja hem avançat molt més enllà de l’escenari més sever previst llavors”, va dir el secretari general de l’organització. Segons el seu parer, es requereix “un nivell d’ambició semblant al del pla Marshall, que va crear l’OCDE, i una visió similar a la del New Deal, però ara a nivell mundial”.

Com va destacar ahir El País, si es miren les primeres quatre setmanes (des del 24 de febrer fins al 20 de març), les grans places mundials s’han deixat un terç del seu valor: gairebé 10 punts més que en les quatre setmanes posteriors a la caiguda de Lehman Brothers, comptant des del 29 de setembre del 2008, quan la fallida del fons es va percebre de forma ferotge fora dels EUA. A Wall Street es va patir des del 15 de setembre, però llavors tampoc no hi va haver un daltabaix.

Les borses pateixen més que després de la caiguda de Lehman Brothers Aquest cap de setmana es va complir un mes des de l’inici de l’expansió del coronavirus per Europa, fet que va suposar el tret de sortida d’unes setmanes de molt de pànic als grans parquets de tot el món. Fins al 20 de febrer, a les borses semblava que el Covid-19 era només una amenaça per a la Xina, que impactaria de refiló a l’economia global. Però des d’aleshores les pèrdues borsàries es compten per centenars de milers de milions.